Els lideratges en la morfogènesi de les universitats històriques del Principat de Catalunya

• Vallés Dalmau, Joaquim ^[1] ; Serrano Daura, Josep ^[1]
  1. [1] Universitat Europea IMF
• Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 46, 2025 (Ejemplar dedicado a: juliol-desembre: Entre l'ideal i el real: projectes universitaris en clau històrica), págs. 75-91
• Idioma: catalán
• DOI: 10.2436/20.3009.01.333
• Títulos paralelos:
  • Los liderazgos en la morfogénesis de las universidades históricas del Principado de Cataluña
  • The leaders in morphogenesis of the historical unversities of Principality of Catalonia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Los tres estudios generales y universidades erigidos en el Principado de Cataluña por iniciativa eclesiástica (Tarragona, Tortosa y Solsona) se diferenciaron de los centros universitarios comunales (Lleida, Girona, Barcelona y Vic), por acreditar en su morfogénesis institucional un liderazgo incuestionablemente personalista. Sin embargo, este hecho no permite establecer hipótesis explicativas generalizables, dado los perfiles biográficos de los tres personajes (el cardenal Cervantes en Tarragona, el fraile dominico Baltasar Sorió en Tortosa, y el caballero Joaquín Setantí en Solsona), sólo tienen un vínculo común suficientemente significativo: su adhesión a la Contrarefoma tridentina.

  • català

    Els tres estudis generals i universitats erigits al Principat de Catalunya per iniciativa eclesiàstica (Tarragona, Tortosa i Solsona) es diferenciaren dels centres universitaris comunals (Lleida, Girona, Barcelona i Vic), pel fet d’acreditar en la seva morfogènesi institucional un lideratge inqüestionablement personalista. Això no obstant, aquest fet no permet establir hipòtesis explicatives generalitzables, atès els perfils biogràfics dels tres personatges (el cardenal Cervantes a Tarragona, el frare dominic Baltasar Sorió a Tortosa i el cavaller Joaquim Setantí a Solsona), només tenen un vincle comú prou significatiu: la seva adhesió a la Contrareforma tridentina.

  • English

    The three general studies and universities established in the Principality of Catalonia on the initiative of the Church (Tarragona, Tortosa and Solsona) were different from the communal university centres (Lleida, Girona, Barcelona and Vic) because their institutional morphogenesis demonstrated an unquestionably personalist leadership. However, this fact does not allow for the establishment of generalisable explanatory hypotheses, given that the biographical profiles of the three figures (Cardinal Cervantes in Tarragona, the Dominican friar Baltasar Sorió in Tortosa, and the knight Joaquín Setantí in Solsona) only have one sufficiently significant common link: their adherence to the Tridentine Counter-Reformation.

• Referencias bibliográficas
  • Alcina, J. F., Gorostidi, D. «Sorió’s Oratio litteralis in Christi Nativitatem (Valencia, c. 1513): Staging and Performance...
  • Baró, X. «Joaquim de Setantí i el tacitisme barceloní a les primeres dècades del segle xvii: l’erudició i la consciència històrica. Síntesi...
  • Baró, X. «La biblioteca de Joaquim de Setantí i Alzina», a Baró, X. La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709), Montserrat:...
  • Boaga , E. «Il complesso titolare di S. Martino ai Monti in Roma», a AA.VV., Dalla Chiesa antica alla Chiesa moderna, Miscellanea per...
  • Busqueta, J. J. «La fundación del Studium Generale de Lleida y la tradición jurídica ilerdense», Scripta, núm. 15, 2020, p....
  • Busqueta, J. J. «La fundación del Studium Generale...» Op. cit., p. 148-164; Torres, X. «Els orígens de l’Estudi General de Girona: uns començaments...
  • Cabestany, J. «Aportación a la nómina de ciutadans honrats de Barcelona», Documentos y Estudios,vol. 10 (1962), p. 39
  • Carrerè, C. «Refus d’une crèation universitaire et niveaux de culture á Barcelone: hypothèses d’explicati-on», Le Moyen Age, núm. 85 (1979),...
  • Claramunt, S. «Els orígens dels estudis universitaris a Barcelona», a Busqueta, J. J.; Pemán, J. (ed.). Les universitats de la Corona d’Aragó,...
  • Claramunt, S.Els orígens dels estudis universitaris... Op. cit., p. 148-156; Rial, R. L’ensenyament superior a la Catalunya Central entre...
  • Cortés, C. Els Setantí, Barcelona: Fundació Vives Casajoana, 1977.
  • Espino, A. «La biblioteca de Don Joaquim Setantí. Las lecturas de un tacitista catalán», Bulletin Hispanique, vol. 103, núm....
  • Fantova, F. X. Les universitats històriques del Principat de Catalunya (1300-1720): Solsona, Sant Julià de Lòria: Universitas...
  • Ferrando, A. Els certàmens poètics valencians del segle xiv al xix, València: Institució Alfons el Magnànim, 1983.
  • Ferré, J., Borbonès, C. «El Cardenal Cervantes y la fundación de la Universidad de Tarragona», a Comunicacions de les III Jornades d’Història...
  • Girona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1979, p. 45-48;
  • Gaya, R. «Por qué se retardó la fundación de la Universidad de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 25 (1952), p. 165-171;
  • Gracia, J. Miguel de Cervantes. La conquista de la ironía, Madrid: Taurus, 2016.
  • Miró, R. «Predicadors a Cervera (segles xv-xviii)», Miscel·lània Cerverina, núm. 19 (2009), p. 165-221
  • Muñoz, J. H., Querol. E.La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651), Valls: Cossetània, 2004
  • Olivé, E., Prats, J. M., González, A. Història dels estudis univer-sitaris a Tarragona: Un trajecte de vuit-cents anys, Tarragona: Universitat...
  • Planes, R.L’Hospital d’en Llobera: lectures d’història de Solsona, Solsona: Centre d’Estudis Lacetans, vol. 1, 2016, p. 132-138.
  • Querol, E. «L’antiga Universitat a Tortosa», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 15 (2020), p....
  • Ramis, R.; Ramis, P.Estudios sobre la Universidad de Tarragona, Madrid: Dykinson, 2022, p. 21
  • Ramis, R.; Ramis, P.Estudios sobre la Universidad de Tortosa, Madrid: Dykinson, 2020, p. 46.
  • Rossich, A. «El cavaller Joaquim de Setantí», Butlletí de la Societat Catalana, d’Onomàstica, vol. 80 (2000), p. 3-6.
  • Rüegg, W. «Themes», a De Ridder-Symoens, H (ed.). A History of the University in Europe I: Universities in the Middle Ages,...
  • Serrano, J.Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. Las misiones dominicas en China, Ascó: Ajuntament d’Ascó, 2023, vol. I, p. 52
  • Tellechea, J. I. El cardenal Gaspar Cervantes de Gaete (1511-1575), Barcelona: Balmesiana, 1983
  • Tellechea, J. I. Fray Bartolomé Carranza de Miranda: investigaciones históricas, Pamplona: Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra,...