Acceso usuarios
Francesc Xavier Fantova Ibáñez
El presente artículo analiza desde una perspectiva histórica e institucional el “Estudio General y Universidad” aplicado a un caso concreto: el del Colegio de Llobera de Solsona (1614-1717), cuya existencia provocó un primero debate sobre política universitaria en la Cataluña del siglo XVII.
El centro universitario solsonense nació de una forma muy atípica, fruto de la conmutación de la fundación geriátrica del Hospital d'en Llobera, creada a principios del siglo XV por esta familia de mercaderes, en un “colegio de estudios” gestionado por la Orden de Predicadores. La bula pontificia de conmutación (1614) no concretó el alcance del despliegue académico, y las autoridades episcopales, comunales y colegiales interpretaron que amparaba un desarrollo universitario completo, sin restricciones de facultades, personas o territorios. De esta forma, el centro de Solsona se convirtió en el séptimo y último de los centros universitarios históricos del Principado de Cataluña, que perduró hasta el año 1717, cuando todos ellos fueron suprimidos por disposición de la nueva monarquía borbónica española.
Palabras clave: Colación de grados, Colegio-Universidad, conflicto interuniversitario, Estudio General, Orden de Predicadores, Solsona, Universidad menor.
Aquest article analitza des d’una perspectiva històrica i institucional “l’Estudi General i Universitat” aplicat a un cas concret: el del Col·legi de Llobera de Solsona (1614-1717), l’existència del qual va provocar un primer debat sobre política universitària a la Catalunya del segle XVII. El present article revisa les aportacions de diversos autors sobre l’esmentada institució i, a partir de l’anàlisi de fonts publicades i materials inèdits, reinterpreta el paper i el conflicte institucional generat per esmentada Universitat amb altres institucions educatives superiors. El centre universitari solsonenc va néixer d’una forma molt atípica, fruit de la commutació de la fundació pia geriàtrica de l’Hospital d’en Llobera, creada a principis del segle XV per aquesta família de mercaders, en un “col·legi d’estudis” gestionat per l’Ordre de Predicadors. La butlla pontifícia de commutació (1614) no va concretar l’abast del desplegament acadèmic, i les autoritats episcopals, comunals i col·legials van interpretar que emparava un desenvolupament universitari complet, sense restriccions de facultats, persones o territoris. D’aquesta forma, el centre de Solsona va esdevenir el setè i últim dels centres universitaris històrics del Principat de Catalunya, el qual va perdurar fins l’any 1717, quan tots ells foren suprimits per disposició de la nova monarquia borbònica espanyola.
This article analyzes from a historical and institutional perspective “General and University Studies” applied to a specific case: that of the College of Llobera in Solsona (1614-1717), whose existence caused a first debate on university policy in 17th century Catalonia. This article reviews the contributions of various authors on this institution and, based on the analysis of published sources and unpublished materials, reinterprets the role and institutional conflict generated by this University with other higher education institutions. The university center in Solsona was born in a very atypical way, the result of the conversion of the pious geriatric foundation of the Hospital d’en Llobera, created at the beginning of the 15th century by this family of merchants, into a “college of ‘studies’ managed by the Order of Preachers. The pontifical bull of commutation (1614) did not specify the scope of academic deployment, and the episcopal, communal and collegiate authorities interpreted it as covering a complete university development, without restrictions on faculties, people or territories. In this way, the centre of Solsona became the seventh and last of the historic university centres of the Principality of Catalonia, which lasted until 1717, when they were all suppressed by order of the new Spanish Bourbon monarchy.
