María José Magliano
, Ana Inés Mallimaci Barral
El artículo se centra en la relación entre migraciones, envejecimiento y políticas públicas en Argentina con el propósito de reconstruir las principales dificultades a las que se enfrentan las poblaciones migrantes adultas mayores de origen sudamericano para acceder a derechos previsionales. Para ello, analiza las normativas vigentes, a la vez que se detiene en los actos administrativos estatales que delinean los itinerarios de estas poblaciones para obtener una jubilación o una pensión. El estudio repara en las barreras que la propia burocracia estatal refuerza a partir de desconocer las particularidades de las trayectorias de vida y de trabajo de una gran parte de personas de origen sudamericano en el país. Desde una metodología cualitativa que combina el análisis documental y las entrevistas con empleados, empleadas, funcionarios y funcionarias estatales, además de con mujeres migrantes mayores de sesenta años, se apunta a visibilizar y reflexionar sobre esas barreras a partir de considerar distintos niveles: el normativo, el administrativo y el relacional. Entre sus principales hallazgos muestra que los escollos para la obtención de beneficios previsionales por parte de las poblaciones migrantes se explican no solo en las propias limitaciones que establecen las normativas, sino también en los actos administrativos y en las burocracias que actúan como nexo —muchas veces hostil— entre el migrante y el Estado.
L’article se centra en la relació entre migracions, envelliment i polítiques públiques a l’Argentina amb el propòsit de reconstruir les principals dificultats a què s’enfronten les poblacions migrants adultes grans d’origen sud-americà per accedir a drets previsionals. Per fer-ho, analitza les normatives vigents, alhora que es deté en els actes administratius estatals que delineen els itineraris d’aquestes poblacions per obtenir una jubilació o una pensió. L’estudi repara en les barreres que la burocràcia estatal reforça en desconèixer les particularitats de les trajectòries de vida i de treball d’una gran part de persones d’origen sud-americà al país. Des d’una metodologia qualitativa que combina l’anàlisi documental i les entrevistes amb empleats, empleades, funcionaris i funcionàries estatals, a més de dones migrants més grans de seixanta anys, s’apunta a visibilitzar i reflexionar sobre aquestes barreres a partir de considerar diferents nivells: el normatiu, l’administratiu i el relacional. Entre les seves troballes principals mostra que els esculls perquè les poblacions migrants puguin obtenir beneficis previsionals s’expliquen no sols per les mateixes limitacions que estableixen les normatives, sinó també pels actes administratius i les burocràcies que actuen com a nexe —moltes vegades hostil— entre el migrant i l’Estat.
This article analyses the relationship between migration, ageing and public policies in Argentina, with the aim of identifying the main difficulties faced by older migrant populations of South American origin in accessing pension rights. For this, it examines current legislation and national regulations that define the steps that these populations must take in order to qualify for a retirement income or pension. The study identifies the barriers that the national administration itself reinforces by ignoring the specific circumstances of the life and work pathways of a large number of people of South American origin in the country. Using a qualitative methodology that combines analysis of public documents, and interviews with state employees and officials and with migrant women over the age of 60, the article aims to identify and reflect on these barriers by looking at various factors: legislative, governmental and social. Among its main findings, the study shows that the obstacles migrant populations face in accessing social security benefits can be explained not only by limitations inherent in the legislation, but also by the governmental and bureaucratic processes that act as a link, often hostile, between migrants and the state.