Daniel Arnaiz Boluda
Recientemente, el Gobierno de España ha manifestado su interés en regular la actividad de los menores influencers, pese a que, conforme a la legislación vigente, estos no deberían tener acceso a las redes sociales por debajo de ciertas edades. Sin embargo, la realidad muestra un aumento constante del número de menores que adquieren una gran relevancia en estas plataformas. Este fenómeno puede producirse con o sin la intervención directa de sus progenitores o tutores, siendo especialmente preocupantes los casos en los que son estos quienes gestionan canales de YouTube o perfiles de Instagram utilizando la imagen de sus hijos como recurso principal para la creación de contenido, persiguiendo la obtención de seguidores, interacciones y beneficios económicos. No obstante, ya existe una normativa aplicable amplia. Por ello, la presente investigación analiza el marco normativo vigente, al tiempo que examina la necesidad de articular una alternativa más eficaz, considerando los elevados recursos necesarios para su correcta aplicación. Francia, que ya ha aprobado en 2020 una ley específica sobre la explotación de la imagen de los menores en plataformas en línea, constituye un referente en la materia. En este estudio, se analiza la situación legislativa actual, se estudia la legislación francesa y se concluye la necesidad de una legislación parecida, aunque con ciertas puntualizaciones.
Recentment, el Govern d’Espanya ha manifestat el seu interès a regular l’activitat dels menors influencers, malgrat que, tenint en compte la legislació vigent, els menors no haurien de tenir accés a les xarxes socials per sota de certa edat. No obstant això, la realitat mostra un augment constant del nombre de menors que adquireixen una gran rellevància en aquestes plataformes. Aquest fenomen pot produir-se amb o sense la intervenció directa dels seus progenitors o tutors, sent especialment preocupants els casos en els quals són aquests últims els qui gestionen canals de YouTube o perfils d’Instagram utilitzant la imatge dels seus fills com a recurs principal per a la creació de contingut, perseguint l’obtenció de seguidors, interaccions i beneficis econòmics. Malgrat tot, ja existeix una normativa aplicable àmplia. Per això, aquesta recerca analitza el marc normatiu vigent, alhora que examina la necessitat d’articular una alternativa més eficaç, considerant els elevats recursos necessaris per a la seva aplicació correcta. França, que ja va aprovar el 2020 una llei específica sobre l’explotació de la imatge dels menors en plataformes en línia, constitueix un referent en la matèria. En aquest estudi, s’analitza la situació legislativa actual, s’estudia la legislació francesa i es conclou la necessitat d’una legislació semblant, encara que amb certes puntualitzacions.
Recently, the Government of Spain has expressed its interest in regulating the activity of underage in-fluencers, even though, under current legislation, minors should not have access to social media below a certain age. However, the reality is that the number of minors who attain significant visibility on these platforms is steadily increasing. This phenomenon may occur with or without the direct involvement of their parents or guardians, but is particularly concerning in cases where adults manage YouTube chan-nels or Instagram accounts, using their children’s images as the primary content resource in pursuit of followers, engagement, and economic gain. Nonetheless, a broad set of applicable regulations already exists. Therefore, this research examines the current legal framework while also exploring the need to develop a more effective alternative, given the substantial resources required for proper enforcement. France, which passed a specific law in 2020 on the commercial exploitation of minors’ images on online platforms, serves as a key point of reference in this area. This study examines the current legislative landscape, reviews the French legal model, and concludes that a similar regulation is necessary in Spain, albeit with specific adjustments.