Acceso usuarios
No està clar que la ruptura del pacte d’investidura, al mes de juliol, hagi de tenir conseqüències en matèria lingüística. Les al·lusions de la presidenta a la llengua catalana en el debat de política general són molt escasses i de poca importància, probablement per evitar un tema que li resulta incòmode. Les discrepàncies posteriors entre el Partit Popular i Vox provoquen un lleu canvi en el posicionament de la formació majoritària, que intenta marcar distància en relació amb governs conservadors precedents. En el Parlament s’aproven diverses iniciatives a favor d’incentivar l’ús del català i de recuperar consensos lingüístics. Però aquest és un viratge frugal d’un govern debilitat, tot i que no gaire, que pot intentar mantenir de facto el suport parlamentari de l’extrema dreta. L’ambigüitat del partit majoritari no permet confirmar un trencament definitiu amb la formació ultraconservadora, que seria la passa prèvia cap a un canvi d’orientació en la política lingüística. Tot això, en un context social molt complex a causa del creixement demogràfic o els efectes del model turístic, i coincidint amb la crida als poders públics per part del Consell Social de la Llengua Catalana i del Consell d’Europa sobre els punts febles que segueixen afectant la situació de la llengua catalana a les Illes Balears.
