Acceso usuarios
La multiculturalitat canadenca se situa en un marc bilingüe que sovint restringeix la diversitat lingüística del Canadà, la qual va més enllà de les seves llengües oficials. Les limitacions d’aquest marc es van fer evidents amb la pandèmia de la COVID-19, durant la qual les estratègies governamentals de comunicació de la crisi es regien per la realitat multilingüe del país i els riscos associats a ignorar aquesta realitat. Aquest article se centra en un estudi de cas que examina les estratègies i les pràctiques de comunicació multilingüe coordinades durant la pandèmia per la Direcció Regional de Salut Pública de Montreal. A partir de proves documentals i entrevistes semiestructurades, l’article revela que Salut Pública de Montreal va integrar una perspectiva multilingüe en la seva estratègia de comunicació d’emergències després de la primera onada de la pandèmia, que es va traduir en més transmissions d’informació de la COVID-19, i la implantació de pràctiques comunicatives de baix a dalt en col·laboració amb entitats comunitàries per generar confiança. L’article també mostra que la pandèmia va preparar el terreny per a una estratègia de gestió lingüística basada en els riscos capaç d’ajudar-nos a replantejar la gestió del multilingüisme al Canadà i en altres llocs.
