Acceso usuarios
Jean-Guilhem Tovar, Etienne Madelein, Lucie Atangana
Aquest article descriu –i posa en perspectiva– les conseqüències de les disposicions de la Llei sobre la llengua oficial i comuna del Quebec, el francès (“Llei 96”), que modifiquen el contingut de la Carta de la Llengua Francesa reforçant el marc d’ús del francès per i en les empreses del sector privat. D’ençà del 1977, la Carta de la Llengua Francesa reglamentava l’ús del francès en el sector privat. El Partit Quebequès concebia la política lingüística com una qüestió transversal vinculada a la justícia socioeconòmica i considerava necessari socialitzar les persones nouvingudes en entorns laborals i en un espai públic francòfons. Cinquanta anys més tard, l’objectiu de fer del francès la llengua comuna dels residents al Quebec –a més de llengua oficial de l’Estat– consta a la Llei 96. La finalitat d’aquest text legislatiu és frenar la normalització del bilingüisme en el món del treball obligant totes les empreses a interactuar amb l’Estat i els seus treballadors en francès, imposant a més empreses la francesització del seu funcionament intern i ampliant les competències de l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa. La Llei 96 respon a les demandes de les principals organitzacions sindicals, si bé algunes veus consideren que genera una càrrega administrativa massa pesada que pot perjudicar les empreses de titularitat no francòfona, així com l’atractivitat internacional del Quebec.
