Acceso usuarios
El problema de la tutela de les minories constitueix un dels grans temes del constitucionalisme contemporani. Ja al segle XIX, el procés de construcció dels estats nacionals havia posat de manifest la necessitat de conciliar el principi majoritari i el mite de la identitat nacional amb la protecció dels grups minoritaris presents en les comunitats nacionals. Aquesta qüestió, en particular pel que fa a les minories lingüístiques, es va tornar a plantejar a Europa, sobretot arran de la dissolució de la Unió Soviètica, quan els països de l’Est van començar a reconstruir la seva identitat cultural i lingüística després de molts anys de dominació russa. En un context geopolític global canviant, la comunitat internacional va mostrar una sensibilitat renovada envers el problema minoritari. A escala regional, tant el Consell d’Europa com la Unió Europea van aprovar moltes cartes i convencions per protegir les minories. Ara bé, amb el pas dels anys s’observa que el panorama del pluralisme lingüístic segueix patint una crisi greu, amb un risc real de desaparició definitiva de moltes llengües parlades per grups minoritaris. En aquest context, l’estudi reconstrueix els principals instruments normatius adoptats a escala internacional per tal de valorar-ne l’efectivitat.
