Acceso usuarios
Iñigo Urrutia Libarona 
Les sentències recents relatives a les exigències lingüístiques en els procediments selectius d’accés a la funció pública basca posen en evidència la debilitat de les bases normatives sobre les que s’assenta el model de normalització lingüística de l’eusquera a les administracions públiques locals, forals i autonòmiques. Si ens atenim a la jurisprudència, s’observa un tancament d’aquest model, que té com a referent la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 85/2023, de 5 de juliol (relativa a la Llei 2/2016, de 7 d’abril, d’institucions locals d’Euskadi) i la jurisprudència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV), que, de manera sistemàtica, considera desproporcionada l’exigència de coneixement de la llengua basca en els procediments d’accés a l’ocupació pública basca. L’eusquera es troba davant un nou dilema. Aquest treball analitza la jurisprudència més recent sobre l’eusquera, proposa avançar cap a un nou model i apunta la conveniència d’una iniciativa legislativa que situï el coneixement de les llengües oficials en l’accés a la funció pública dins uns nous paràmetres. En línies generals, proposa avançar cap a un model basat en dos eixos: d’una banda, generalitzar el coneixement de les dues llengües oficials en l’accés a la funció pública, segons el nivell adequat a les funcions del lloc de treball; de l’altra, habilitar les administracions públiques a introduir excepcions a aquesta regla general, exceptuant el coneixement de la llengua basca en llocs o convocatòries concrets. A la pràctica, el resultat d’aquesta proposta no diferiria de la vigent (en què les exigències lingüístiques es preveuen en determinats llocs de treball), però el fonament del sistema seria l’invers, ja que les administracions haurien de justificar el motiu de no exigir el coneixement de l’eusquera. La inversió dels paràmetres legals proposada és, a parer nostre, l’única via jurídicament sòlida per posar fre a la línia jurisprudencial que decreta sistemàticament la nul·litat de les convocatòries d’accés.
