Lluís Segura Ginard
En aquest article s’intenta una aproximació als límits en què el principi de no regressió, incorporat a la cultura jurídica europea i espanyola en alguns àmbits, pot aplicar-se també al camp del dret lingüístic. Per això, s’examina críticament la jurisprudència lingüística del Tribunal Constitucional, que fins ara no ha acollit clarament aquest principi. Això no obstant, i a partir de la idea que la protecció de les llengües constitueix una decisió pública de valor extraordinari, es proposa que el principi de no regressió, com a límit a la llibertat reguladora, es prengui en consideració en aquells casos en què les mesures normatives del poder públic degradin o rebaixin l’estatus jurídic de protecció d’una llengua minoritzada sense prou justificació i sense emparar-se en un valor superior que sigui prevalent.