El text que encapçala la secció monogràfica pretén situar el lector davant un moment de l’evolució del dret lingüístic en què conflueixen dues circumstàncies de gran transcendència. D’una banda, el tomb de la jurisprudència constitucional i contenciosa administrativa cap a criteris interpretatius que, especialment des de 2010, limiten l’abast de les mesures d’ordenació i foment de les llengües pròpies autonòmiques. D’altra banda, la irrupció en algunes comunitats autònomes de reformes normatives que, inspirades en idearis refractaris al valor constitucional i estatutari del pluralisme lingüístic, suposen objectivament un retrocés dels estàndards tuïtius d’aquestes llengües assolits en les darreres dècades. En aquest context, els autors participants a la secció reflexionen majoritàriament sobre la idea de regressió normativa i jurisprudencial, i aporten elements amb què construir un discurs jurídic alternatiu molt més atent als principis que inspiren els règims lingüístics de tutela i foment de les llengües pròpies de les comunitats autònomes.