Brasil
Este artículo analiza el fenómeno de las empresas transnacionales, con especial enfoque en la “chantaje locacional” y el “vacío jurídico”, que les permite operar a menudo fuera del alcance efectivo de las regulaciones estatales. La chantaje locacional se refiere a la capacidad de estas empresas para presionar a los gobiernos locales mediante la amenaza de trasladar sus operaciones a países con condiciones más favorables, lo que genera una flexibilización de las leyes laborales, fiscales y ambientales. Esto no solo desafía la soberanía estatal, sino que exacerba las desigualdades globales, favoreciendo a las regiones desarrolladas y marginando a aquellas con menores conexiones al capital transnacional. El artículo aborda cómo el “vacío jurídico” alrededor de las actividades de las empresas transnacionales se puede entender a través de la ética de la responsabilidad de Hans Jonas. Según Jonas, la ética debe expandirse para considerar las consecuencias a largo plazo de las acciones humanas sobre el medio ambiente y las generaciones futuras. Asimismo, se introduce el concepto de “turboglobalización” de Gonçal Mayos, que describe una fase de globalización acelerada y descontrolada, donde las grandes empresas transnacionales utilizan su poder para moldear las políticas de los Estados en su favor, profundizando las desigualdades y debilitando la capacidad de los gobiernos para proteger los derechos de sus ciudadanos.
Este artigo analisa o fenômeno das empresas transnacionais, com foco especial na “chantagem locacional” e no “vácuo legal” que permite que elas operem, muitas vezes, fora do alcance efetivo das regulamentações estatais. A chantagem locacional refere-se à capacidade dessas empresas de pressionar os governos locais, ameaçando transferir suas operações para países com condições mais favoráveis, o que leva a uma flexibilização das leis trabalhistas, tributárias e ambientais. Isso não apenas desafia a soberania do Estado, mas exacerba as desigualdades globais, favorecendo as regiões desenvolvidas e marginalizando aquelas com menos conexões com o capital transnacional. O artigo discute como o “vácuo legal” que envolve as atividades das empresas transnacionais pode ser entendido por meio da ética da responsabilidade de Hans Jonas. De acordo com Jonas, a ética deve ser ampliada para considerar as consequências de longo prazo das ações humanas sobre o meio ambiente e as gerações futuras. O conceito de “turbo-globalização” de Gonçal Mayos também é apresentado, descrevendo uma fase de globalização acelerada e descontrolada, em que grandes corporações transnacionais usam seu poder para moldar as políticas dos Estados a seu favor, aprofundando as desigualdades e enfraquecendo a capacidade dos governos de proteger os direitos de seus cidadãos.
Questo articolo analizza il fenomeno delle imprese transnazionali, con particolare attenzione al “ricatto localizzativo” e al “vuoto giuridico” che consente loro di operare spesso al di fuori della portata effettiva delle normative statali. Il ricatto locazionale si riferisce alla capacità di queste imprese di fare pressione sui governi locali minacciando di trasferire le loro attività in Paesi con condizioni più favorevoli, con conseguente allentamento delle leggi in materia di lavoro, tasse e ambiente. Questo non solo mette in discussione la sovranità degli Stati, ma esaspera le disuguaglianze globali, favorendo le regioni sviluppate ed emarginando quelle con minori legami con il capitale transnazionale. L'articolo analizza come il “vuoto giuridico” che circonda le attività delle imprese transnazionali possa essere compreso attraverso l'etica della responsabilità di Hans Jonas. Secondo Jonas, l'etica deve essere ampliata per considerare le conseguenze a lungo termine delle azioni umane sull'ambiente e sulle generazioni future. Viene inoltre introdotto il concetto di “turbo-globalizzazione” di Gonçal Mayos, che descrive una fase di globalizzazione accelerata e incontrollata, in cui le grandi imprese transnazionali usano il loro potere per plasmare le politiche degli Stati a loro favore, approfondendo le disuguaglianze e indebolendo la capacità dei governi di proteggere i diritti dei loro cittadini.
Aquest article analitza el fenomen de les empreses transnacionals, amb especial enfocament en el “xantatge locacional” i el “buit jurídic”, que els permet operar sovint fora de l'abast efectiu de les regulacions estatals. El xantatge locacional es refereix a la capacitat d'aquestes empreses per pressionar els governs locals mitjançant l'amenaça de traslladar les seves operacions a països amb condicions més favorables, cosa que genera una flexibilització de les lleis laborals, fiscals i ambientals. Això no només desafia la sobirania estatal, sinó que exacerba les desigualtats globals, afavorint les regions desenvolupades i marginant aquelles amb menors connexions amb el capital transnacional. L'article aborda com el “buit jurídic” al voltant de les activitats de les empreses transnacionals es pot entendre a través de l'ètica de la responsabilitat de Hans Jonas. Segons Jonas, l'ètica ha d'expandir-se per considerar les conseqüències a llarg termini de les accions humanes sobre el medi ambient i les generacions futures. Així mateix, s'introdueix el concepte de “turboglobalització” de Gonçal Mayos, que descriu una fase de globalització accelerada i descontrolada, on les grans empreses transnacionals utilitzen el seu poder per modelar les polítiques dels Estats al seu favor, aprofundint les desigualtats i debilitant la capacitat dels governs per protegir els drets dels seus ciutadans.
This article analyzes the phenomenon of transnational companies, with a particular focus on “locational blackmail” and the “legal vacuum” that often allows them to operate outside the effective reach of state regulations. Locational blackmail refers to the ability of these companies to pressure local governments by threatening to move their operations to countries with more favorable conditions, leading to the relaxation of labor, fiscal, and environmental laws. This not only challenges state sovereignty but also exacerbates global inequalities, benefiting developed regions while further marginalizing those with fewer connections to transnational capital. The article explores how the “legal vacuum” surrounding the activities of transnational companies can be understood through Hans Jonas' ethics of responsibility. According to Jonas, ethics must expand to consider the long-term consequences of human actions on the environment and future generations. Additionally, it introduces the concept of “turboglobalization” by Gonçal Mayos, which describes an accelerated and uncontrolled phase of globalization where large transnational corporations use their power to shape state policies in their favor, deepening inequalities and weakening governments' ability to protect their citizens’ rights.