Alfredo de Oliveira Moraes
El autor, partiendo de una reflexión sobre la imponderable finitud humana, resume su tesis de que la metafísica de base material, entendida como metafísica tradicional o simplemente metafísica, es el fundamento de todas las hegemonías actuales, de modo que sólo su suplantación en una metafísica de base relacional puede proporcionar un nuevo fundamento que cumpla la premisa de Einstein de que el pensamiento que nos ha conducido hasta aquí es incapaz de sacarnos de aquí. Para ello, es necesario romper los límites del sistema de creencias dominante, tanto en religión como en economía y política. Además de subrayar la imbricación entre Ética y Metafísica en la aprehensión de la realidad humana y sus consecuencias para la existencia humana, esto significa que, dado que la Metafísica constituye algo esencial para la existencia humana, no puede entenderse como un mero discurso sobre un ser imaginario, ni la Ética puede reducirse a un conjunto de normas, principios e imperativos que condicionan la tolerancia en las relaciones sociales y ecosistémicas.
L'autor, partint d'una reflexió sobre la imponderable finitud humana, presenta en resum, la seva tesi que la metafísica de base material, que és considerada com la metafísica tradicional o simplement la Metafísica, és el fonament de totes les hegemonies vigents, de manera que només la seva superació en una metafísica de base relacional podrà proporcionar un nou fonament que pugui atendre la premissa d'Einstein segons la qual el pensament que ens ha portat fins aquí és incapaç de treure'ns d'aquí. Per a això, és necessari trencar els límits del sistema de creences dominant, tant en la religió com en l'economia i la política. Així mateix, subratlla la interrelació entre Ètica i Metafísica en la comprensió de la realitat humana i les seves conseqüències per a l'existència humana. Això significa que, per ser quelcom essencial per a l'existència humana, la Metafísica no pot ser compresa com un mer discurs sobre un ésser imaginari, així com l'Ètica no pot ser reduïda a un conjunt de normes, principis i imperatius condicionants de la tolerància en les relacions socials i ecosistèmiques.
The author, beginning from a reflection on the human imponderable finitude, summarizes his thesis that a material-based metaphysics, seen as the traditional metaphysics or simply the Metaphysics, is the foundation of all current hegemonies. Thus, only its Aufhebung by a relational-based metaphysics can provide a new foundation that can fulfill Einstein’s premise that the thinking which has brought us here is incapable of getting us out. To reach this objective, it is necessary to break the limits of the prevailing belief system across religion, economics, and politics. Also emphasizes the relation between Ethics and Metaphysics in the apprehension of human reality and its consequences for human existence, meaning to convey that, as an essential component of human existence, Metaphysics cannot be understood as mere discourse about an imaginary Being, just as Ethics cannot be reduced to a set of laws, principles, and imperatives that serve merely to justify tolerance in social and ecosystemic relations.
L'autore, partendo da una riflessione sull'imponderabile finitudine umana, sintetizza la sua tesi secondo cui la metafisica a base materiale, intesa come metafisica tradizionale o semplicemente metafisica, è il fondamento di tutte le attuali egemonie, Solo la sua sostituzione con una metafisica a base relazionale può fornire un nuovo fondamento in grado di soddisfare la premessa di Einstein, secondo cui il pensiero che ci ha condotto qui è incapace di farci uscire da qui. Per fare ciò, è necessario rompere i limiti del sistema di credenze dominante, sia nella religione che nell'economia e nella politica. Oltre a sottolineare l'intreccio tra Etica e Metafisica nella comprensione della realtà umana e delle sue conseguenze per l'esistenza umana, ciò significa che, poiché la Metafisica costituisce qualcosa di essenziale per l'esistenza umana, non può essere intesa come un mero discorso su un essere immaginario, né l'Etica può essere ridotta a un insieme di norme, principi e imperativi che condizionano la tolleranza nelle relazioni sociali ed ecosistemiche.
O autor, partindo de uma reflexão sobre a imponderável finitude humana, apresenta em resumo, sua tese de que a metafísica de base material, que é tomada como a metafísica tradicional ou simplesmente a Metafísica, é o fundamento de todas as hegemonias vigentes, de modo que somente a sua suprassunção numa metafísica de base relacional poderá prover uma nova fundamentação que possa atender a premissa de Einstein de que o pensamento que nos conduziu até aqui é incapaz de nos tirar daqui, para tanto é necessário romper os limites do sistema de crenças dominante, tanto na religião, quanto na economia e na política. Bem como, acentua a imbricação entre Ética e Metafísica na apreensão da realidade humana e suas consequências para o existir humano, significa dizer que por constituir algo essencial para o existir humano a Metafísica não pode ser compreendida como um mero discurso sobre um imaginário ser, bem como a Ética não pode ser reduzida a um conjunto de normas, princípios e imperativos condicionantes da tolerância nas relações sociais e ecossistêmicas.