L’article aborda el tema de la presumpció d'innocència, en el component de la regla de tractament extraprocessal. En aquesta dimensió, el principi de quo disposa una prohibició de tractar i representar públicament l'investigat com a culpable abans que s'hagi produït una condemna definitiva. Després d'examinar l'orientació jurisprudencial assumida pel Tribunal d'Estrasburg, així com la principal font europea sobre la matèria (Directiva 2016/343/UE), l'article se centra en l'anàlisi de la temàtica des d'una perspectiva comparada entre els ordenaments jurídics espanyol i italià. L'objectiu és posar de manifest com, malgrat la diversitat dels models processals, ambdós sistemes troben dificultats per establir garanties adequades a fi d'assegurar el component ad extra de la presumpció d'innocència.