En el context de l’ampliació dels principis del constitucionalisme, s’han introduït disposicions que reconeixen l’interès propi dels animals en un nombre creixent de textos constitucionals. Aquesta evolució relativament recent marca una limitació de l’antropocentrisme jurídic que es manifesta en dos sentits. D’una banda, les normes en qüestió es poden fer servir per justificar una limitació dels interessos humans més essencials, com són els drets fonamentals. De l’altra, porten a limitar la capacitat de valoració de les autoritats públiques pel que fa a les seves relacions amb els animals. Tanmateix, aquestes disposicions no comporten una ruptura amb l’antropocentrisme jurídic, ja que els interessos humans continuen gaudint d’una clara prevalença sobre els interessos animals.