Acceso usuarios
En absència d’una base legal explícita per al benestar animal en els tractats constitucionals, la UE només té autoritat indirecta per adoptar legislació sobre benestar animal. En conseqüència, la UE ha derivat la seva competència per legislar sobre el benestar animal d’altres àmbits de competència. No obstant això, la competència aparentment limitada de la UE a l’hora d’aprovar legislació sobre benestar animal no ha impedit l’avenç pel que fa als interessos dels animals en el dret de la UE, atès que els legisladors de la UE han aconseguit integrar normes de benestar animal en legislacions que persegueixen objectius duals: habitualment, objectius basats en el mercat i objectius de protecció animal. Més enllà de les discussions sobre els àmbits de competència de la UE –que són més aviat de caire polític i no pas una crida a desenvolupar noves lleis–, l’acció de la UE sobre benestar animal s’ha limitat a accions reguladores sectorials, mitjançant l’aprovació de lleis independents que estan desconnectades d’altres legislacions i polítiques més àmplies. Un enfocament més horitzontal, en què els legisladors de la UE integrin normes de benestar animal a totes les polítiques sobre el tracte que reben els animals, augmentaria l’eficàcia i la coherència dels esforços de protecció animal de la UE.
