L'article aborda l'opressió interespècies des d'un enfocament no antropocèntric, a partir del marc teòric d'Iris Marion Young i les seves cinc cares de l'opressió: explotació, marginació, privació de poder, imperialisme cultural i violència. Malgrat el gran desenvolupament de l'ètica animal en els últims 60 anys, el concepte d'opressió no s'ha aplicat sistemàticament per descriure les injustícies cap als animals no humans. L'anàlisi argumenta que l'opressió és estructural, no depèn del reconeixement subjectiu de les víctimes ni de l'homogeneïtat del grup i, després de respondre a algunes objeccions recurrents contra l'ús del llenguatge de l'opressió de manera no antropocèntrica, es mostra com les pràctiques socials i industrials perpetuen formes d'opressió que afecten els animals. L'article conclou que reconèixer els animals com a víctimes d'opressió té implicacions normatives profundes per a la justícia interespècies i demana una transformació de les nostres institucions i polítiques.