La recerca científica de les darreres dècades confirma la intuïció mil·lenària que els altres animals són subjectes amb consciència, sintència, cognició, intel·ligència i emocions, malgrat que aquestes capacitats varien segons l’espècie. Aquest coneixement ens obliga a qüestionar la manera com els tractem. En aquest article analitzem la cosmovisió antropocèntrica i especista predominant a la nostra societat, que ens empeny a concebre i tractar els altres animals com a mers instruments per als nostres fins. Posteriorment, examinem la relació entre el maltractament animal i la crisi ecològica, i oferim arguments per canviar la manera com entenem i tractem els altres animals. Finalment, proposem que se’ls haurien de reconèixer alguns drets, que serien diferents segons l’espècie.