Acceso usuarios
Una de les características del acoso entre iguales es la repetición de acciones. La violencia se construye lentamente en el día a día de las relaciones, y es esta persistencia la que provoca en la persona que las sufre una situación de indefensión y de estrés crónico que puede afectar negativamente su desarrollo. No siempre se trata de hechos muy graves, sino de victimizaciones menores que llamamos “microviolencias”.
Pero a veces estas microviolencias no son exclusivas de los actos de acoso, sino que constituyen una forma habitual de relación. Se banalizan conductas integrándolas en el repertorio cotidiano, y representan el síntoma de un empobrecimiento colectivo. ¿Cuáles son las causas de estas conductas? ¿Se trata de un fenómeno frecuente? ¿Es generalizable este sentimiento de malestar en la escuela? ¿Qué podemos hacer? En este artículo, tratamos de describir el fenómeno, apuntamos algunos de los factores que favorecen su aparición e incremento, y exponemos algunas consideraciones de cara a su afrontamiento.
One of the characteristics of school bullying is the repetition of actions. Violence is built slowly in the day-to-day of relationships, and it is this persistence that causes in the person who suffers it, a situation of helplessness and chronic stress that can negatively affect their development. These are not always very serious acts, but rather minor victimizations that we call "micro-violence".
Sometimes, however, these micro-forms of violence are not exclusive to bullying, but are a common form of relationship. Behaviours are trivialised and integrated into the daily repertoire, and represent the symptom of a collective impoverishment. What are the causes of these behaviours? Is this phenomenon frequent? Is this feeling of discomfort at school generalizable? What can we do about? In this paper, we try to describe the phenomenon, point out some of the factors that favour and increase its appearance; and we set out some considerations for dealing with it.
Una de les característiques de l’assetjament entre iguals és la repetició d’accions. La violència es construeix lentament en el dia a dia de les relacions, i és aquesta persistència la que provoca en la persona que la pateix una situación d’indefensió i d’estrés crònic que pot afectar negativament el seu desenvolupament. No sempre es tracta de fets molt greus, sinó de victimitzacions menors que anomenem “microviolències”.
A vegades però, aquestes microviolències no són exclusives de l’assetjament, sinó que constitueixen una forma habitual de relació. Es banalitzen conductes integrant-se en el repertori quotidià, i representen el símptoma d’un empobriment col·lectiu. Quines són les causes d’aquestes conductes? És freqüent aquest fenomen? És generalitzable aquest sentiment de malestar a l’escola?. Què hi podem fer? En aquest article, tractem de descriure el fenomen, apuntem alguns dels factors que afavoreixen la seva aparició i increment; i exposem algunes consideracions de cara al seu afrontament.
