El concepto de ciudadanía siempre ha sido objeto de polémica en relación contenido y alcance. Francia, que siempre se ha caracterizado por se un estado centralista, determina de forma clara cuales son los principios y valores que han de imperar en la República. Sin embargo, en lo que a ciudadanía francesa se refiere el debate gira entorno a cómo funcionan estos valores y principios bajo las constricciones de la vida social, cómo se constituyen los contenidos culturales y morales de “república” y “laicidad”,y cómo dichos contenidos circulan, evolucionan, se transforman y producen resultados. Además, el problema se agudiza con el surgimiento de la Unión Europea al tener que asumir la figura de la doble ciudadanía, en virtud del art. 9 del Tratado de Maastrich. De ahí que la enseñanza cívica, sobre todo en las enseñanzas no universitarias, se erija como una de las principales herramientas para lograr la anhelada cohesión social.
El concepte de ciutadania sempre ha estat objecte de polèmica en relació contingut i abast. França, que sempre s'ha caracteritzat per un estat centralista, determina de forma clara quins són els principis i valors que han d'imperar a la República. No obstant això, pel que fa a ciutadania francesa el debat gira entorn de com funcionen aquests valors i principis sota les constriccions de la vida social, com es constitueixen els continguts culturals i morals de “república” i “laïcitat”, i com aquests continguts circulen, evolucionen, es transformen i produeixen resultats. A més a més, el problema s'aguditza amb el sorgiment de la Unió Europea en haver d'assumir la figura de la doble ciutadania, en virtut de l'art. 9 del Tractat de Maastrich. Per això l'ensenyament cívic, sobretot en els ensenyaments no universitaris, s'erigeix com una de les eines principals per aconseguir l'anhelada cohesió social.
The concept of citizenship has always been the subject of controversy in terms of content and scope. France, which has always been characterised as a centralist state, clearly determines the principles and values that are to prevail in the Republic. However, as far as French citizenship is concerned, the debate revolves around how these values and principles function under the constraints of social life, how the cultural and moral contents of "republic" and "secularism" are constituted, and how these contents circulate, evolve, transform and produce results. Moreover, the problem is exacerbated by the emergence of the European Union as a result of having to assume the figure of dual citizenship, by virtue of Art. 9 of the Maastricht Treaty. Civic education, especially in non-university education, is therefore one of the main tools for achieving the desired social cohesion.