Acceso usuarios
Barcelona, España
En este artículo analizamos las características de la inserción laboral de la población universitaria graduada en el Estado español, a través de características académicas (rama de estudios, tenencia de posgrados, número de idiomas hablados además de maternos y haber cursado parte de estudios en el extranjero), de origen social (nivel educativo más alto alcanzado por padre o madre) y sociodemográficas (sexo y edad). La metodología empleada se basa en un análisis descriptivo mediante tablas de contingencia, seguido de un análisis explicativo a través de una regresión logística multinomial, tomando como variable dependiente la categoría ocupacional, dividida en alta, media y baja. Se emplean datos de la Encuesta de Inserción Laboral de los Titulados Universitarios (EILU-2019) del INE. La muestra es de 31.649 titulados, de los cuales 27.250 tienen empleo. Los resultados revelan que influyen en mayor medida las características académicas, en particular la rama de estudios, seguida de los posgrados, cuando analizamos la inserción según clase social aproximada por la ocupación declarada. La influencia del origen social en la clase ocupacional no es unívoca. Las mujeres acceden menos que los hombres a las clases ocupacionales más altas, pero controlando por la rama de estudios el efecto es el inverso. Futuras líneas de investigación podrían profundizar en el análisis de segmentación por sexo, explorar la influencia del origen económico familiar o analizar la inserción en relación con el tejido empresarial de una región específica.
En aquest article analitzem les característiques de la inserció laboral de la població universitària graduada a l'Estat espanyol, a través de característiques acadèmiques (branca d'estudis, tinença de postgraus, nombre d'idiomes parlats a més de materns i haver cursat part d'estudis a l'estranger), d'origen social (nivell educatiu més alt aconseguit per pare o mare) i sociodemogràfiques (sexe i edat). La metodologia emprada es basa en una anàlisi descriptiva mitjançant taules de contingència, seguit d'una anàlisi explicativa a través d'una regressió logística multinomial, prenent com a variable dependent la categoria ocupacional, dividida en alta, mitjana i baixa. S'empren dades de l'Enquesta d'Inserció Laboral dels Titulats Universitaris (EILU-2019) de l'INE. La mostra és de 31.649 titulats, dels quals 27.250 tenen ocupació. Els resultats revelen que influeixen en grau més alt les característiques acadèmiques, en particular la branca d'estudis, seguida dels postgraus, quan analitzem la inserció segons classe social aproximada per l'ocupació declarada. La influència de l'origen social en la classe ocupacional no és unívoca. Les dones accedeixen menys que els homes a les classes ocupacionals més altes, però controlant per la branca d'estudis l'efecte és l'invers. Les futures línies de recerca podrien aprofundir en l'anàlisi de la segmentació per sexe, explorar la influència de l'origen econòmic de la llar o analitzar la inserció laboral dins de la xarxa empresarial d'una regió específica.
In this article we analyze the characteristics of labor market insertion of university graduates in Spain, through academic factors (branch of studies, postgraduate degrees, number of languages spoken other than mother tongue and having studied abroad), social origin (highest education attainment among parents) and sociodemographic factors (sex and age). The methodology used consists of a descriptive analysis using contingency tables, followed by an explanatory analysis using multivariate logistic regression, the dependent variable being the occupational class, split into high, medium and low. Data from the INE's Survey of Labor Market Insertion of University Graduates (EILU-2019) is used. The sample consists of 31,649 graduates, of whom 27,250 are employed.The results reveal that academic factors have the strongest influence, especially the branch of studies, followed by postgraduate degrees, when analyzing insertion according to social class estimated by the declared occupation. The influence of social origin on occupational class is not uniform. Women have less access than men to the higher occupational classes, although the effect was reversed when controlling for the branch of studies. Future lines of research could deepen the analysis of segmentation bysex, explore the influence of household economic origin or analyze labor insertion within a specific region's business network.
