Acceso usuarios
Mariana Lucía Sosa, Sebastián Lemos Méndez
El artículo analiza las trayectorias en la educación superior de una cohorte de graduados de escuelas técnicas en Argentina. Específicamente, se detiene en observar tres dimensiones: las elecciones del tipo de carrera, la linealidad de la trayectoria y el logro educativo. Se indagan estas dimensiones a partir del efecto de factores de estratificación educativa (Clase social de origen, orientación de estudios técnicos secundarios, entre otros) y mecanismos intermediarios (orientación de la escuela técnica y momento de emancipación del hogar).Los datos del artículo son secundarios y provienen de un estudio de panel que durante 8 años (2009, 2011, 2013 y 2017) encuestó a una muestra probabilística de estudiantes y luego egresados de escuelas técnicas estatales de la Argentina. Se utilizan técnicas estadísticas descriptivas e inferenciales: gráficos trivariados y diferentes modelos de regresiones logísticas.Los resultados del análisis estadístico revelan pautas que marcan efectos de desigualdades sociales estructurales,aunque, sin embargo, existen determinadas elecciones educativas que tienden a disminuir los efectos negativos de los clivajes de origen.Se destacan las trayectorias educativas virtuosas de los graduados técnicos provenientes de clases populares de las especialidades como informática, construcciones o mecánica. En este sentido, el artículo enfatiza en la importancia de las trayectorias educativas integrales para lograr procesos de movilidad social ascendente desde las clases populares.
L'article analitza les trajectòries a l'educació superior d'una cohort de graduats d'escoles tècniques a Argentina. Específicament, s'atura a observar tres dimensions:les eleccions del tipus de carrera, la linealitat de la trajectòria i l'assoliment educatiu. Aquestes dimensions s'indaguen a partir de l'efecte de factors d'estratificació educativa (Classe social d'origen, orientació d'estudis tècnics secundaris, entre d'altres) i mecanismes intermediaris (orientació de l'escola tècnica i moment d'emancipació de la llar). Les dades de l'article són secundàries i provenen d'un estudi de panell que durant 8 anys (2009, 2011, 2013 i 2017) va enquestar una mostra probabilística d'estudiants i després graduats d'escoles tècniques estatals de l'Argentina. S'utilitzen tècniques estadístiques descriptives i inferencials: gràfics trivariats i diferents models de regressions logístiques.Els resultats de l'anàlisi estadística revelen pautes que marquen efectes de desigualtats socials estructurals, tot i que existeixen determinades eleccions educatives que tendeixen a disminuir els efectes negatius dels clivatges d'origen. Es destaquen les trajectòries educatives virtuoses dels graduats tècnics provinents de classes populars de les especialitats com a informàtica, construccions o mecànica.
This article analyzes the higher education trajectories of a cohort of technical school graduates in Argentina. Specifically, it focuses on three dimensions: career choices, trajectory linearity, and educational attainment. These dimensions are investigated through the effects of educational stratification factors (social class of origin, orientation of secondary technical studies, among others) and intermediary mechanisms (orientation of technical school and timing of leaving home). The data for this article issecondary and come from a panel study that surveyed a probability sample of students and graduates of Argentine state technical schools over eight years (2009, 2011, 2013, and 2017). Descriptive and inferential statistical techniques are used: trivariate graphs and various logistic regression models. The results of the statistical analysis reveal patterns that highlight the effects of structural social inequalities, although certain educational choices tend to lessen the negative effects of cleavages of origin. The virtuous educational trajectories of technical graduates from working-class backgrounds in fields such as computer science, construction, or mechanics are highlighted. In this sense, the article emphasizes the importance of comprehensive educational paths to achieve upward social mobility processes from the working classes.
