Acceso usuarios
Paula Boniolo, Pablo Dalle, Simone Sarti, Renata Semenza
Este artículo analiza la desigualdad en el logro de educación superior y su impacto en el estatus ocupacional desde una perspectiva comparativa entre Argentina, Chile, España e Italia en 2020. El estudio incorpora una dinámica temporal a través del análisis de cohortes para indagar si la expansión educativa generó democratización en la graduación en el nivel superior y se ha habido cambios en los retornos educativos. El estudio se basa en una metodología cuantitativa de tres encuestas representativas con personas de 30 a 70 años: la Encuesta Social Europea (2018) para Italia y España, la Encuesta PISAC-COVID (2021) para Argentina y el Estudio Longitudinal Social de Chile (ELSOC, 2021). Se utilizan modelos de regresión logística y lineal multivariados, promedios de efectos marginales y gráficos. Los resultados del estudio comparativo sugieren que, una mayor expansión educativa y una estructura social más equitativa tienen efectos positivos en las probabilidades de graduación del nivel superior de la población con orígenes educativos medios y bajos (España), sin embargo, en los cuatro países persiste la desigualdad vertical apoyando la hipótesis de Hout y Raftery. Los títulos de educación superior constituyen los canales más importantes de logro de estatus ocupacional, sin embargo, el origen educativo familiar sigue teniendo un peso propio en la estratificación ocupacional en los cuatro países. El efecto del logro educativo es mayor en los países donde la expansión fue menor (Italia y Argentina) apoyando la hipótesis de la educación como un bien posicional.
This article analyzes inequality in higher education attainment and its impact on occupational status from a comparative perspective across Argentina, Chile, Spain, and Italy in 2020. The study incorporates a temporal dimension through a cohort analysisto investigate whether educational expansion has led to democratization in higher education graduation and whether there have been changes in educational returns. The study is based on a quantitative methodology using three representative surveys of individuals aged 30 to 70: the European Social Survey (2018) for Italy and Spain, the PISAC-COVID Survey (2021) for Argentina, and the Chilean Longitudinal Social Study (ELSOC, 2021). Multivariate logistic and linear regression models, average marginal effects,and graphical representations are employed. The results of the comparative study suggest that greater educational expansion and a more equitable social structure have a positive effect on the probability of higher education graduation among individuals from medium and low educational backgrounds (as seen in Spain). However, vertical inequality persists in all four countries, supporting Hout and Raftery's hypothesis. Higher education degrees remain the most significant channels for achieving occupational status, yet family educational background continues to play an independent role in occupational stratification across the four countries. The effect of educational attainment on occupational status is stronger in countries where educational expansion has been more limited (Italy and Argentina), supporting the hypothesis of education as a positional good.
Aquest article analitza la desigualtat en l'assoliment de l'educació superior i el seu impacte en l'estatus ocupacional des d’una perspectiva comparativa entre l'Argentina, Xile, Espanya i Itàlia cap a l’any 2020. L’estudi incorpora una dinàmica temporal mitjançant l’anàlisi de cohortes per indagar si l’expansió educativa ha generat una democratització en la graduació del nivell superior i si hi ha hagut canvis en els retorns educatius. L’estudi es basa en una metodologia quantitativa que utilitza tres enquestes representatives de persones d’entre 30 i 70 anys: l’European Social Survey (2018) per a Itàlia i Espanya, l’Enquesta PISAC-COVID (2021) per a l’Argentina i l’Estudi Longitudinal Social de Xile (ELSOC, 2021). Es fan servir models de regressió logística i lineal multivariants, mitjanes d’efectes marginals i representacions gràfiques. Els resultats de l’estudi comparatiu suggereixen que una major expansió educativa i una estructura social més equitativa tenen efectes positius en les probabilitats de graduació en el nivell superior de la població amb orígens educatius mitjans i baixos (com és el cas d’Espanya). Tanmateix, als quatre països persisteix la desigualtat vertical, donant suport a la hipòtesi de Hout i Raftery. Els títols d’educació superior continuen essent els canals més rellevants per a l’assoliment de l’estatus ocupacional, però l’origen educatiu familiar manté un pes propi en l’estratificació ocupacional en els quatre països. L’efecte de l’assoliment educatiu és més gran en els països on l’expansió ha estat més limitada (Itàlia i Argentina), donant suport a la hipòtesi de l’educació com a bé posicional.
