Acceso usuarios
Sjaak Braster
En este artículo conectamos la Inteligencia Artificial (IA) con la historia de la edu-cación respondiendo a cuatro preguntas clave: (a) ¿Qué puede enseñarnos la historia de la educación sobre el futuro de la IA en la educación? (b) ¿Cómo está afectando la IA a nuestros conocimientos sobre la historia de la educación? (c) ¿Cómo puede utilizarse la IA en la enseñanza de la historia de la educación? (d) ¿Cómo puede servir la IA como herramienta de investigación dentro de la historia de la educación como disciplina académica?Concluimos lo siguiente (a) Si los profesores no adaptan su forma de evaluar a los alumnos, la IA no cambiará la gramática actual de la escolarización. El aprendizaje personalizado es una posibilidad, pero sólo si antes se producen cambios sistémicos. (b) La IA puede ser una herramienta valiosa para adquirir conocimientos sobre la historia de la educación, pero es esencial equilibrar su razonamiento inductivo con un enfoque hipotético-deductivo, implicar a los estudiantes en el análisis crítico y seguir buscando fuentes primarias. (c) Los creadores de imágenes con IA pueden uti-lizarse en talleres de historia de la educación para mejorar la comprensión tanto de la IA como del pasado educativo generado a través de imágenes. (d) Los creadores de imágenes pueden utilizarse para la denotación y la connotación, o para visualizar recuerdos escolares individuales, o construir de forma colaborativa realidades escolares históricas, fomentando un «pasado vivo».
En aquest article, connectem la intel·ligència artificial (IA) amb la història de l’educació responent quatre preguntes clau: (a) Què ens pot ensenyar la història de l’educació sobre el futur de la IA a l’educació? (b) Com està afectant la IA el nostre coneixement sobre les històries educatives? (c) Com es pot utilitzar la IA en l’ensenyament de la història de l’educació? (d) Com pot servir la IA com a eina de recerca dins de la història de l’educació com a disciplina acadèmica?Concloem el següent: (a) Si els professors no adapten les maneres en què avaluen els estudiants, la IA no canviarà la gramàtica escolar existent. L’aprenentatge persona-litzat és una possibilitat, però només si primer es produeixen canvis sistèmics. (b) La IA pot ser una eina valuosa per adquirir coneixements sobre la història de l’educació, però és essencial equilibrar-ne el raonament inductiu amb un enfocament hipotetico-deductiu, implicar els estudiants en l’anàlisi crítica i continuar buscant fonts primà-ries. (c) Els creadors d’imatges basats en IA es poden utilitzar als tallers d’història de l’educació per millorar la comprensió tant de la IA com del passat educatiu generat a través d’imatges. (d) Els creadors d’imatges es poden utilitzar per a la denotació i connotació, o per visualitzar memòries individuals de l’escola, o construir de manera col·laborativa realitats històriques de l’escola, fomentant un «passat viu».
This article links artificial intelligence (AI) with the history of education by answering four key questions: (a) What can the history of education teach us about the future of AI in education? (b) How is AI affecting our knowledge about educational histories? (c) How can AI be used in teaching history of education? (d) How can AI be used as a research tool within the academic discipline of history of education? Our findings reveal the following: (a) AI will not alter the existing «grammar of schooling» if teachers fail to adapt how they students are assessed. Systemic changes are required first for personalized learning to become a possibility; (b) AI can be a valuable tool for acquiring knowledge about the history of education, although it is essential to balance its inductive reasoning with a hypothetical-deductive approach, engage students in critical analysis and continue to seek out primary sources; (c) AI-powered image creators can be used in history of education workshops to enhance the understanding of both AI and educational history as generated through images; (d) Image creators can be used for denotation and connation, as well as to visualize individual school memories or collaboratively construct historical school realities, thus fostering a «living past».
