Acceso usuarios
Ian Grosvenor, Siân Roberts
«La historia consiste en un corpus de hechos constatados. Los hechos están a dis-posición del historiador en documentos, inscripciones, etc., como los peces en la losa de la pescadería. El historiador los recoge, los lleva a casa y cocina y les sirve con el estilo que le guste»Así respondió E. H. Carr a «¿Qué es la historia?» hace unos sesenta años. Carr reconoció que la historia era “un diálogo interminable entre el pasado y el presente”. Es el papel de los historiadores preguntar, cuestionar, reunir e interpretar pruebas y reunir los hechos correspondientes. En definitiva, el pasado es el pasado y la historia la hacen en el presente los historiadores. Si todas las historias se construyen en el presen-te, no debería sorprender que cada nueva generación de historiadores se plantee nue-vas preguntas sobre el pasado. Estas nuevas preguntas se alinean con las distintas for-mas de la historia (económica, social, cultural, educativa, sensorial, poscolonial, públi-ca, reparadora, etc.) que conforman la empresa histórica colectiva. Cómo se explica la historia y los procesos reflexivos de hacer historia son fundamentales para el “diálogo interminable”. El presente artículo utilizará un estudio de caso para explorar el “diálo-go inacabable” documentando la práctica histórica desde una perspectiva intelectual, institucional y geográfica particular y reflexionando sobre las formas de conocer, las conexiones, las relaciones y las redes de investigación asociadas y los productos de la investigación. En el proceso abordará las historias de la educación en el pasado y en el presente e identificará posibles historias de futuros educativos.
«History consists of a corpus of ascertained facts. The facts are available to the historian in documents, inscriptions and so on, like fish on the fishmonger’s slab. The historian collects them, takes them home, and cooks and serves them in whatever style appeals to him [or her]»So wrote E.H. Carr in «What is History?» some sixty years ago. Carr recognised that history was “an unending dialogue between the past and the present.” It is the role of historians to ask questions, gather and interpret evidence, and bring together the facts that belong together. In short, the past is the past and history is made in the present by historians. If all histories are constructed in the present, it should come as no surprise that each new generation of historians ask new questions of the past. These new questions align with the different forms of history (economic, social, cultural, educational, sensory, postcolonial, public, reparative and so on) that make up the collective historical enterprise. How history is told, the reflexive processes of making history, is central to the “unending dialogue”. The present paper will use a case study to explore the “unending dialogue” by documenting historical practice from a particular intellectual, institutional, and geographical perspective and reflecting upon ways of knowing, the associated research connections, relationships and networks, and the products of research. In the process it will address histories of education in the past and the present and identify possible histories of education futures.
«La història consisteix en un corpus de fets constatats. Els fets estan a disposició de l'historiador en documents, inscripcions, etc., com els peixos a la llosa de la peixateria. L'historiador els recull, els porta a casa i els cuina i els serveix amb l›estil que li agradi»Així va respondre E.H. Carr a «Què és la història?» fa uns seixanta anys. Carr va reconèixer que la història era “un diàleg inacabable entre el passat i el present”. És el paper dels historiadors preguntar, qüestionar, reunir i interpretar proves i reunir els fets que corresponen. En definitiva, el passat és el passat i la història la fan en el pre-sent els historiadors. Si totes les històries es construeixen en el present, no hauria de sorprendre que cada nova generació d’historiadors es plantegi noves preguntes sobre el passat. Aquestes noves preguntes s’alineen amb les diferents formes de la història (econòmica, social, cultural, educativa, sensorial, postcolonial, pública, reparadora, etc.) que conformen col·lectivament l’empresa històrica. Com s’explica la història i els processos reflexius de fer història són fonamentals per al “diàleg inacabable”. El pre-sent article utilitzarà un estudi de cas per explorar el “diàleg inacabable”, documentant la pràctica històrica des d’una perspectiva intel·lectual, institucional i geogràfica par-ticular i reflexionant sobre les maneres de conèixer, les connexions, les relacions i les xarxes de recerca associades i els productes de la investigació. En el procés s’abordarà les històries de l’educació en el passat i el present i identificarà possibles històries de futurs educatius.
