Acceso usuarios
Paulí Dávila Balsera 
, Luis María Naya Garmendia , Irati Amunarriz Iruretagoiena
Las tareas actuales de investigación en Historia de la Educación están atravesadas por dos cuestiones: la búsqueda de fuentes y el enfoque historiográfico. En este artículo abordamos estas cuestiones analizando los giros historiográficos que se han producido últimamente y la búsqueda de nuevas fuentes para nuestra disciplina. Para poder contextualizar esta situación, previamente, hacemos mención a la existencia de una comunidad discursiva y de tres generaciones de historiadores/as de la educación. Tras analizar estos dos planteamientos, concluimos que el giro cultural ha tenido un indudable éxito, tanto por su aceptación como enfoque historiográfico como por la abundante producción científica utilizando un conjunto de elementos: el espacio y la arquitectura escolar, los objetos escolares, la iconografía o la memoria visual de la escuela y los textos y las escrituras ordinarias de la escuela. Asimismo, a la vista de tal situación, parece conveniente revisar el camino recorrido para mejorar la narración histórica en nuestro ámbito, así como aceptar los nuevos retos que se están proponiendo desde la Historia Pública de la Educación.
Les tasques actuals de recerca en Història de l’Educació estan travessades per dues qüestions: la cerca de fonts i l’enfocament historiogràfic. En aquest article abordem aquestes qüestions analitzant els girs historiogràfics que s’han produït darrerament i la cerca de noves fonts per a la nostra disciplina. Per poder contextualitzar aquesta situació, prèviament, fem esment a l’existència d’una comunitat discursiva i de tres generacions d’historiadors de l’educació. Després d’analitzar aquests dos plantejaments, concloem que el gir cultural ha tingut un èxit indubtable, tant per l’acceptació com enfocament historiogràfic com per l’abundant producció científica utilitzant un conjunt d’elements: l’espai i l’arquitectura escolar, els objectes escolars, la iconografia o la memòria visual de l’escola i els textos i les escriptures ordinàries de l’escola. Així mateix, tenint en compte aquesta situació, sembla convenient revisar el camí recorregut per millorar la narració històrica en el nostre àmbit, així com acceptar els nous reptes que s’estan proposant des de la Història Pública de l’Educació
The current tasks of research in History of Education are crossed by two issues: the search for sources and the historiographical approach. In this article we address these issues by analysing the historiographical turns that have taken place recently and the search for new sources for our discipline. In order to contextualise this situation, we first mention the existence of a discursive community and three generations of historians of education. After analysing these two approaches, we conclude that the cultural turn has been undoubtedly successful, both because of its acceptance as a historiographical approach and because of the abundant scientific production using a set of objects: school space and architecture, school objects, iconography or the visual memory of the school, and ordinary school texts and writings. Likewise, in view of this situation, it seems appropriate to review the road travelled to improve the historical narrative in our field, as well as to accept the new challenges that are being proposed by the Public History of Education.
