Acceso usuarios
Cristian Andrés Díaz Díez
Este trabajo analiza la alfabetización en materia de inteligencia artificial, con la finalidad de esclarecer si dicho deber también rige para la adopción de decisiones administrativas automatizadas y semiauto-matizadas. El estudio puede considerarse una continuación de las investigaciones sobre las estrategias regulatorias y las garantías jurídicas frente al empleo de la inteligencia artificial en el sector público. La hipótesis de partida es que la alfabetización acerca del diseño, el despliegue y la utilización de sistemas de inteligencia artificial en la actuación administrativa podría facilitar la supervisión humana de estos instrumentos tecnológicos y su control por parte de la sociedad civil, fortaleciendo así el estado de derecho y la democracia. Como resultado del análisis, se concluye que, en efecto, la alfabetización es un mecanismo pedagógico que incrementa la idoneidad epistémica de quienes deben efectuar la supervisión de los sistemas de inteligencia artificial en las decisiones administrativas que se sirven de estos. Además, se argumenta que dicha alfabetización brinda un conocimiento a la ciudadanía que promueve la información sobre los efectos de la inteligencia artificial y permite el control democrático.
This paper analyzes literacy in artificial intelligence to clarify whether this duty also applies to adopting automated and semi-automated administrative decisions. The study can be seen as a continuation of research on regulatory strategies and legal safeguards regarding using artificial intelligence in the pu-blic sector. The starting hypothesis is that literacy about the design, deployment and use of artificial intelligence systems in administrative action could facilitate human supervision of these technological instruments and their control by civil society, thus strengthening the rule of law and democracy. As a result of the analysis, it is concluded that, indeed, literacy is a pedagogical mechanism that increases the epistemic suitability of those who must supervise artificial intelligence systems in the administrative decisions that use them. In addition, it is argued that such literacy provides citizens with knowledge that promotes information about the effects of artificial intelligence and allows democratic control.
Aquest treball analitza l’alfabetització en matèria d’intel·ligència artificial, amb la finalitat d’esclarir si el dit deure també regeix per a l’adopció de decisions administratives automatitzades i semiautomatitzades. L’estudi pot considerar-se una continuació de les recerques sobre les estratègies reguladores i les garanties jurídiques enfront de l’ús de la intel·ligència artificial en el sector públic. La hipòtesi de partida és que l’alfabetització sobre el disseny, el desplegament i la utilització de sistemes d’intel·ligència artificial en l’actuació administrativa podria facilitar la supervisió humana d’aquests instruments tecnològics i el seu control per part de la societat civil, enfortint així l’estat de dret i la democràcia. Com a resultat de l’anàlisi, es conclou que, en efecte, l’alfabetització és un mecanisme pedagògic que incrementa la idoneïtat epistèmica dels qui han d’efectuar la supervisió dels sistemes d’intel·ligència artificial en les decisions administratives que se serveixen d’aquests. A més, s’argumenta que aquesta alfabetització brinda un coneixement a la ciutadania que promou la informació sobre els efectes de la intel·ligència artificial i en permet el control democràtic.
