Florentino Guzmán Plasencia Medina
La inteligencia artificial se ha convertido en una pieza clave en nuestra vida diaria, influyendo en múltiples contextos e interacciones, y planteando retos significativos para la privacidad y otros dere-chos fundamentales. Este artículo explora la compleja relación entre la IA y la privacidad, examinando aspectos técnicos, normativos y éticos, evidenciando que, la regulación es esencial para proteger derechos fundamentales, y en este sentido, el RGPD de la UE juega un papel central al establecer derechos relacionados con decisiones automatizadas. Asimismo, se ha apreciado que, el Reglamento 2024/1689 sobre las normas armonizadas en materia de IA busca clasificar riesgos y garantizar un uso ético y seguro de estas tecnologías. A pesar de estos avances, persisten desafíos regulatorios, como el riesgo de sobrerregulación y la necesidad de coordinar normas entre el RGPD y las nuevas leyes de IA para evitar incoherencias. Sin embargo, la evolución constante de la IA plantea problemas de sesgos, discriminación y falta de transparencia. En Europa y España, conceptos como «privacidad desde el diseño» y leyes como la LOPDGDD buscan abordar estos desafíos. No obstante, para lograr un entorno digital seguro y ético, la regulación debe ser dinámica y equilibrar la innovación tecnológica con la protección de derechos fundamentales, priorizando la privacidad.
La intel·ligència artificial s’ha convertit en una peça clau en la nostra vida diària, influint en múltiples contextos i interaccions, i plantejant reptes significatius per a la privacitat i altres drets fonamentals. Aquest article explora la complexa relació entre la IA i la privacitat, examinant aspectes tècnics, normatius i ètics, evidenciant que la regulació és essencial per a protegir drets fonamentals, i en aquest sentit, el RGPD de la UE juga un paper central en establir drets relacionats amb decisions automatitzades. Així mateix, s’ha apreciat que, el Reglament 2024/1689 sobre les normes harmonitzades en matèria d’IA cerca classificar riscos i garantir un ús ètic i segur d’aquestes tecnologies. Malgrat aquests avanços, persisteixen desafiaments reguladors, com el risc de sobreregulació i la necessitat de coordinar normes entre el RGPD i les noves lleis d’IA per a evitar incoherències. No obstant això, l’evolució constant de la IA planteja problemes de biaixos, discriminació i falta de transparència. A Europa i Espanya, conceptes com ara «privacitat des del disseny» i lleis com la LOPDGDD busquen abordar aquests desafiaments. Així i tot, per a aconseguir un entorn digital segur i ètic, la regulació ha de ser dinàmica i equilibrar la innovació tecnològica amb la protecció de drets fonamentals, prioritzant la privacitat.
Artificial intelligence has become a key part of our daily lives, influencing multiple contexts and interac-tions and posing significant challenges to privacy and other fundamental rights. This article explores the complex relationship between AI and privacy, examining technical, regulatory and ethical aspects, showing that regulation is essential to protect fundamental rights, and, in this regard, the EU GDPR plays a central role in establishing rights related to automated decisions. Likewise, it has been appreciated that Regulation 2024/1689 on harmonized standards on AI seeks to classify risks and ensure these techno-logies’ ethical and safe use. Despite these advances, regulatory challenges persist, such as the risk of overregulation and the need to coordinate rules between GDPR and new AI laws to avoid inconsistencies. However, the constant evolution of AI poses issues of bias, discrimination and lack of transparency. In Europe and Spain, concepts such as “privacy by design” and laws such as LOPDGDD seek to address these challenges. However, to achieve a secure and ethical digital environment, regulation must be dynamic and balance technological innovation with protecting fundamental rights, prioritizing privacy.