Beatriz Reverter Oliver
El papel que debe tener la lengua materna (LMA) y la traducción en el aula de idiomas no es una cuestión nueva ni en la investigación académica ni en las aulas, si bien las creencias sobre los beneficios de apostar por enfoques monolingües parecen perdurar en algunas esferas. Así, creemos necesario comprender qué función tenían ambas en la didáctica de lenguas en los siglos XIX y XX para valorar en qué medida parece lógico seguir renovando aquellas posturas en el siglo XXI. Para ello, en este artículo llevamos a cabo una revisión histórica, teórica y crítica sobre el papel de la LMA y la traducción en los principales enfoques y métodos didácticos surgidos desde el siglo XIX con un doble objetivo: entender cuáles apostaban por su eliminación y qué motivó dicha postura, y comprender su papel en el escenario actual, descrito por el Consejo de Europa (2002 y 2021) y secundado en numerosas investigaciones en las últimas décadas, que apuesta por adoptar enfoques plurales. La dudosa solidez científica de ciertos argumentos en favor de la eliminación de ambos recursos se traduce en la necesidad de rechazarlos hoy y adoptar una enseñanza plurilingüe, donde la LMA y la traducción tienen cabida.
The role of the mother tongue (MT) and translation in the language classroom is not a new issue either in academic research or in the classroom, although beliefs about the benefits of monolingual approaches seem to persist in some spheres. Thus, we believe it is necessary to understand what role both had in language teaching in the 19th and 20th centuries to assess to what extent it seems logical to continue renewing those positions in the 21st century. To this end, in this paper we carry out a historical, theoretical and critical review of the role of MT and translation in the main didactic approaches and methods that have emerged since the 19th century with a double objective: to understand which ones advocated their elimination and what motivated this position, and to understand their role in the current scenario, described by the Council of Europe (2002 and 2021) and supported by numerous investigations in recent decades, which advocates the adoption of plural approaches. The dubious scientific rigor of certain arguments in favour of the elimination of both resources translates into the need to reject them today and to adopt a plurilingual teaching, where MT and translation have a place.
El paper que ha de tenir la llengua materna (LMA) i la traducció a l'aula d'idiomes no és una qüestió nova ni en la recerca acadèmica ni a les aules, si bé les creences sobre els beneficis d'apostar per enfocaments monolingües semblen perdurar en algunes esferes. Per aquest motiu, creiem necessari comprendre quina funció tenien ambdues en la didàctica de llengües en els segles XIX i XX per valorar en quina mesura sembla lògic continuar renovant aquelles postures al segle XXI. Per a això, en aquest article duem a terme una revisió històrica, teòrica i crítica sobre el paper de la LMA i la traducció en els principals enfocaments i mètodes didàctics sorgits des del segle XIX amb un doble objectiu: entendre quins apostaven per la seva eliminació i què va motivar aquesta postura, i comprendre el seu paper en l'escenari actual, descrit pel Consell d'Europa (2002 i 2021) i secundat en nombroses investigacions en les últimes dècades, que aposta per adoptar enfocaments plurals. La dubtosa solidesa científica de certs arguments a favor de l'eliminació d’ambdós recursos es tradueix en la necessitat de rebutjar-los avui i d'adoptar un ensenyament plurilingüe, on la LMA i la traducció hi tenen cabuda.