Rita Cavallotti Oldani, Laia Pi Ferrer
, Regina Mary Selvam
Habitualmente, los progenitores cuidan de sus hijos hasta que estos se convierten en adultos independientes, y, de manera similar, los hijos cuidan de sus progenitores en su vejez. Sin embargo, este orden socialmente aceptado puede invertirse cuando los progenitores padecen una enfermedad crónica mientras sus hijos aún son jóvenes. Este artículo analiza las experiencias vividas por jóvenes cuidadores y cómo les afecta la enfermedad de un miembro de la familia. Para ello se emplea la teoría de la solidaridad familiar intergeneracional (SFI) y se utilizan datos cualitativos obtenidos mediante entrevistas en profundidad semiestructuradas con jóvenes cuidadores residentes en España (N = 8).
El artículo revela que la enfermedad de un miembro de la familia refuerza la solidaridad familiar intergeneracional y la unidad familiar, implica un proceso de aprendizaje, provoca angustia psicológica y crea una necesidad de apoyo emocional. Además, el estudio identifica algunas diferencias menores en función del sexo de los jóvenes cuidadores.
Las principales aportaciones de este artículo son dos. En primer lugar, contribuye a la literatura internacional sobre los jóvenes cuidadores utilizando la perspectiva teórica elaborada por Bengtson y Roberts en 1991, que se aplica comúnmente a la relación entre hijos adultos y padres ancianos o entre abuelos y nietos. En segundo lugar, el artículo aporta nuevas consideraciones empíricas para la investigación y el reconocimiento social de los jóvenes cuidadores, particularmente en España, donde la familia constituye un pilar fundamental de la protección social, la literatura sobre este fenómeno es escasa y la concienciación social es limitada.
Inherently, parents take care of their children until they become independent adults; similarly, children care for their progenitors in their old age. However, this socially normal order may be reversed when progenitors experience a chronic disease while their children are still young. This paper analyses the lived experiences of young caregivers (YCs) and how a family member’s illness affects them. The present study employs the intergenerational family solidarity (IFS) theory and draws on qualitative data gathered from in-depth, semi-structured interviews with YCs living in Spain (N = 8). The article reveals that the illness of a family member strengthens IFS and family unity, involves a learning process, causes psychological distress, and creates a need for emotional support. Additionally, the study identifies some minor differences based on the gender of YCs. The paper’s main contributions are twofold. Firstly, it contributes to the international literature on YCs using the theoretical perspective elaborated by Bengtson and Roberts in 1991, which is commonly applied to the relationship between adult children and elderly parents or grandparents and grandchildren. Secondly, the article provides new empirical considerations for the investigation and social recognition of YCs, particularly in Spain, where the family serves as a strong cornerstone of social protection, literature on this phenomenon is scarce, and social awareness is limited.
Habitualment, els progenitors tenen cura dels seus fills fins que aquests esdevenen adults independents, i, de manera similar, els fills tenen cura dels seus progenitors en la seva vellesa. No obstant això, aquest ordre socialment acceptat pot invertir-se quan els progenitors pateixen una malaltia crònica mentre els seus fills encara són joves. Aquest article analitza les experiències viscudes per cuidadors joves i com els afecta la malaltia d’un membre de la família. Per fer-ho, s’utilitza la teoria de la solidaritat familiar intergeneracional (SFI) i s’empren dades qualitatives obtingudes mitjançant entrevistes en profunditat semiestructurades amb cuidadors joves residents a Espanya (N = 8).
L’article revela que la malaltia d’un membre de la família reforça la solidaritat familiar intergeneracional i la unitat familiar, implica un procés d’aprenentatge, provoca angoixa psicològica i crea una necessitat de suport emocional. A més, l’estudi identifica algunes diferències menors en funció del sexe dels cuidadors joves.
Les principals aportacions d’aquest article són dues. En primer lloc, contribueix a la literatura internacional sobre els cuidadors joves utilitzant la perspectiva teòrica elaborada per Bengtson i Roberts el 1991, que s’aplica comunament a la relació entre fills adults i pares ancians o entre avis i nets. En segon lloc, l’article aporta noves consideracions empíriques per a la recerca i el reconeixement social dels joves cuidadors, particularment a Espanya, on la família constitueix un pilar fonamental de la protecció social, la literatura sobre aquest fenomen és escassa i la conscienciació social és limitada.