Acceso usuarios
[1]
;
Barañano Cid, Margarita
[2]
;
Echaves García, Antonio
[3]
Madrid, España
Madrid, España
Sevilla, España
La vulnerabilidad es un campo habitual de investigación sociológica, pero los debates sobre su naturaleza y la población que la conforma se renuevan con la crisis de 2008. En dicho contexto proliferan investigaciones que retoman la pertinencia analítica del proceso de desestabilización de los estables, enfoque según el cual los choques financieros estructurales generan la expansión de riesgos y vulnerabilidades, así como un perfil cada vez más heterogéneo de sus protagonistas. El objetivo del presente artículo es precisamente contrastar la validez de esta perspectiva ante los efectos de la pasada gran recesión, mediante una propuesta de integración metodológica en la ciudad de Madrid. Cuantitativamente, se describe y se cartografía por barrios la distribución y la evolución de un índice sintético de vulnerabilidad socioeconómica, construido a través de los censos de población y viviendas de 2001 y 2011 publicados por el INE (antes de y durante la recesión). Cualitativamente, se analiza el significado de esta vulnerabilidad tomando de referencia percepciones que, derivadas de las tipologías poblacionales obtenidas, emergen de reuniones de grupo y de entrevistas semiestructuradas realizadas en el año 2016 (después de la recesión). Los resultados muestran una distribución urbana de la vulnerabilidad concordante con asimetrías previamente existentes y sin variaciones relevantes en el periodo intercensal estudiado. También evidencian la existencia de vulnerabilidades percibidas relacionales que convergen con esta geografía clásica de la desigualdad. Las conclusiones señalan que la vulnerabilidad es una probabilidad acusadamente estratificada y un estado propio de los habituales colectivos en desventaja, a diferencia del supuesto central de la desestabilización de los estables.
La vulnerabilitat és un camp habitual de recerca sociològica, però els debats sobre la seva naturalesa i la població que la conforma es renoven amb la crisi de 2008. En aquest context proliferen recerques que reprenen la pertinença analítica del procés de desestabilització dels estables, enfocament segons el qual els xocs financers estructurals generen l’expansió de riscos i vulnerabilitats, així com un perfil cada vegada més heterogeni dels seus protagonistes. L’objectiu d’aquest article és precisament contrastar la validesa d’aquesta perspectiva davant els efectes de la passada gran recessió, mitjançant una proposta d’integració metodològica a la ciutat de Madrid. Quantitativament, es descriu i es cartografia per barris la distribució i l’evolució d’un índex sintètic de vulnerabilitat socioeconòmica, construït a través dels censos de població i habitatges de 2001 i 2011 publicats per l’INE (abans de i durant la recessió). Qualitativament, s’analitza el significat d’aquesta vulnerabilitat prenent com a referència percepcions que, derivades de les tipologies poblacionals obtingudes, emergeixen de reunions de grup i d’entrevistes semiestructurades fetes l’any 2016 (després de la recessió). Els resultats mostren una distribució urbana de la vulnerabilitat concordant amb asimetries prèviament existents i sense variacions rellevants en el període intercensal estudiat. També evidencien l’existència de vulnerabilitats percebudes relacionals que convergeixen amb aquesta geografia clàssica de la desigualtat. Les conclusions assenyalen que la vulnerabilitat és una probabilitat acusadament estratificada i un estat propi dels habituals col·lectius en desavantatge, a diferència del suposat central de la desestabilització dels estables.
Vulnerability is a common area of sociological research but debates about its nature and the population it affects gained new life following the financial crisis of 2008. The financial crisis led to a proliferation of research into the analytical significance of the process by which non-vulnerable individuals became vulnerable, as structural financial upheavals lead to increased risks and vulnerabilities and an increasingly heterogeneous profile among the individuals concerned. The aim of this article is precisely to test the validity of this perspective against the effects of the last great recession in the city of Madrid, using an analysis that combines methodologies. A quantitative analysis defines and maps by neighbourhood the distribution and evolution of a synthesised index of socio-economic vulnerability, based on data from the population and housing censuses of 2001 and 2011 (before and during the recession) published by INE [National Institute of Statistics]. Qualitatively, the significance of this vulnerability is analysed, based on the views of the resulting population typologies and sourced from focus groups and semi-structured interviews held in 2016 (after the recession). The results show an urban distribution of vulnerability consistent with previously existing asymmetries and without significant variations in the intercensal period studied. They also reveal the existence of perceived relational vulnerabilities that coincide with this classic geography of inequality. The conclusions indicate that vulnerability is a sharply stratified probability and a condition that affects the usual disadvantaged groups, unlike the central assumption of the process of vulnerability among non-disadvantaged ones.
