Acceso usuarios
Judith Gifreu i Font 
La col·laboració publicoprivada en la promoció i la construcció d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública resulta ser una fórmula idònia per assolir els reptes derivats de la persistència crònica de manca d’habitatge per cobrir la demanda existent, especialment pel que fa als grups socials més vulnerables. La necessitat d’incrementar l’oferta, molt especialment en règim de lloguer assequible, ha fet que les administracions públiques implementessin diverses estratègies amb aquesta finalitat, com ara la mobilització d’habitatges buits, els programes de cessions de grans tenidors, l’exercici dels drets de tanteig i retracte, etc. Tanmateix, i malgrat l’èxit d’aquestes iniciatives, la mesura estrella ha de ser necessàriament la promoció d’habitatge –nou o rehabilitat– per garantir un increment accelerat i mantingut del parc residencial protegit. Però les administracions no ho poden fer soles. Aquesta col·laboració, que s’integra dins del patró de la governança col·laborativa, constitueix una fórmula win-win a través de la qual les parts implicades uneixen esforços en benefici comú amb la finalitat última d’assolir la satisfacció de l’interès general. Les manifestacions d’aquesta col·laboració són diverses, i les més rellevants (configuració d’una estructura institucionalitzada, constitució d’un dret de superfície o d’una concessió demanial, contractació pública, etc.) són objecte d’anàlisi en aquest treball.
