Acceso usuarios
Isabel Crespí Riutort
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les estructures formades a partir de la combinació d’un participi amb un verb de moviment, en casos com venir plorat de casa. L’interès d’aquestes dades rau en el fet que els participis que descrivim no són actius (plorat, tossit), però adquireixen una lectura activa en combinar-se amb verbs de desplaçament (venir, sortir, arribar). Al llarg de l’article recopilem i descrivim les dades que segueixen aquesta configuració i mirem d’esbossar alguns apunts per a una possible anàlisi formal. D’una banda, seguint la proposta d’Armstrong (2017), defensem que verbs com plorar o tossir permeten la formació d’un participi actiu resultatiu perquè tenen un objecte implícit. Considerem que aquest participi actiu és un predicatiu secundari obligatori seleccionat pel verb principal. Concretament, el participi projecta una oració reduïda que és una clàusula absoluta, per la qual cosa denota un acció finalitzada i anterior a la del verb principal. D’altra banda, proposem que el verb principal és un verb de moviment que projecta una estructura inergativa, i no inacusativa, la qual cosa implica una interpretació agentiva del subjecte.
The aim of this study is to analyse the structures containing a participle combined with a motion verb, in cases such as venir plorat de casa (lit. ‘to come cried from home’ / intend. ‘to come after crying at home’). The interest of these data lies in the fact that the participles involved here are not active (plorat ‘cried’, tossit ‘coughed’), but they acquire an active reading when combined with verbs of movement (venir ‘come’, arribar ‘to arrive’). In this paper, we compile and describe the data that patterns this configuration and we propose some ideas for a possible formal analysis. Firstly, following Armstrong (2017), we propose that verbs such as ‘cry’ allow the formation of an active participle because they have an implicit object. We consider this active participle to be a secondary predicate selected by the verb. In particular, the participle projects a small clause which is an absolute construction, therefore it expresses an action which is finished and previous to the action of the main verb. Secondly, we propose that the main verb is an inherently directed motion verb that projects an unergative structure, and not an unaccusative one, what triggers an agentive interpretation of the subject.
