Resumen de Humanisme o humanitarisme? Fallida d’imponderables a l’entorn d’una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells

Guillem Molla

• català

  Aquest article analitza l’intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l’humanisme renaixentista. Partint d’aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l’acte de pensar la crisi d’entreguerres, la funció de l’intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d’alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l’esdevenidor de la civilització occidental davant l’ascens de les ideologies totalitaristes dels anys trenta, fent prevaldre un punt de vista històric i moral molt crític amb el pensament materialista. En aquest sentit, s’analitzen també aspectes com l’herència del cristianisme medieval en la formació d’una suposada consciència europea i el tractament a la premsa del concepte d’humanitarisme a l’entorn del 1935.

• English

  This article analyzes the exchange of opinions between the critics Ramon Esquerra (1909- 1938) and Manuel Cruells (1910-1988) about how to understand Renaissance humanism. On this basis, I focus on the first author to examine the implications arising from the act of thinking the interwar crisis, the function of the intellectual, and the cultural processes of the past through the geographical and temporal context in which it is consumed. In light of the narratives of some of the great European thinkers of the time (Hazard, Berdyaev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra in his literary criticism projects a concern for the future of Western civilization in the rise of the totalitarian ideologies of the 1930s, emphasizing a critical and moral point of view in front of the materialistic thinking. In this sense, I also consider aspects such as the inheritance of medieval Christianity in the formation of an alleged European conscience and the treatment in the Catalan press of the concept of humanitarianism around 1935.