Acceso usuarios
Tras más de una década y cuatro convocatorias electorales autonómicas desde la entrada en vigor de las cuotas obligatorias de paridad (elecciones autonómicas de 27 de mayo de 2007) parece evidente que las instituciones representativas han consolidado una presencia de mujeres por encima del umbral del 40 % establecido como exigencia para una presencia y composición equilibrada de los parlamentos autonómicos. No obstante, sigue constituyendo una tarea de relevancia académica pero también de interés social realizar una evaluación acerca del impacto que las cuotas han tenido sobre distintas variables y dimensiones que afectan a la representación política de las mujeres. El presente trabajo tiene como propósito analizar la distribución diferenciada de los diputados y las diputadas autonómicas valencianas en la estructura interna de Les Corts (Mesa, Junta de Síndics, Diputación Permanente y comisiones permanentes legislativas y no legislativas) desde la perspectiva conceptual y metodológica de la discriminación vertical y horizontal. Además, se muestra evidencia empírica sobre la evolución de indicadores propios de la representación sustantiva de las mujeres, teniendo en cuenta las formulaciones teóricas destinadas a evaluar en qué medida un incremento de las mujeres en los parlamentos supone una mejora de la representación de sus intereses y de la agenda en favor de la igualdad de género a través de cambios en los sistemas de comisiones parlamentarias, el presupuesto destinado a políticas de igualdad o el número de iniciativas parlamentarias sobre tales asuntos. El trabajo aborda el período cronológico comprendido entre las legislaturas IV y IX, agregando el conjunto de las legislaturas en dos períodos: uno previo a la implementación de las cuotas (1995-2007) y otro posterior (2007-2019). De este modo se pretende ofrecer una perspectiva sobre los efectos provocados por las cuotas a medio plazo y su eventual estabilidad en el tiempo en cuanto al desempeño parlamentario de los diputados y diputadas se refiere. La evidencia empírica mostrada en el trabajo sigue poniendo de manifiesto que, a pesar de haber logrado ciertos avances irreversibles en cuanto a la presencia agregada o global de las mujeres en Les Corts, siguen persistiendo pautas diferenciadoras desde la perspectiva de género en cuanto al ejercicio real y efectivo de la representación política
After more than a decade and four regional elections since the implementation of the compulsory gender quotas, it seems obvious that the representative institutions have consolidated a presence of women above the 40% threshold. established as a requirement for a balanced composition of the parliaments. However, it continues to be a relevant academic task to carry out an evaluation of the impact that gender quotas have had on the political representation of women. The purpose of this article is to analyze the differentiated distribution of women and men in the internal structure of Les Corts from the conceptual and methodological perspective of the vertical and horizontal discrimination. Empirical evidence is shown related to the evolution of the substantive representation of women, taking into account the theoretical formulations aimed to evaluate what extent an increase of women in parliaments implies an improvement in the representation of their interests,paying attention to the agenda for gender equality, changes in the committee system, the budget intended to finance gender policies, as well as the number of parliamentary initiatives on such matters. This article addresses the chronological period between the 4th and 9th terms, adding these six terms in two periods: one previous to the implementation of gender quotas (1995-2007) and later (2007-2019). This way, it is intended to offer a perspective on the effects caused by gender quotas from a cross time perspective. The empirical evidence collected shows that, despite having been reached certain irreversible advances in terms of the global presence of women in Les Corts, there is a persistent and differentiating gender patterns that influence the political representation of women.
Després de més d'una dècada i quatre convocatòries electorals autonòmiques des de l'entrada en vigor de les quotes obligatòries de paritat (eleccions autonòmiques de 27 de maig de 2007) sembla evident que les institucions representatives han consolidat una presència de dones per sobre del llindar del 40% establert com a exigència per a una presència i composició equilibrada dels parlaments autonòmics. No obstant això, segueix constituint una tasca de rellevància acadèmica però també d'interès social realitzar una avaluació de l'impacte que les quotes han tingut sobre diferents variables i dimensions que afecten la representació política de les dones. Aquest treball té com a propòsit analitzar la distribució diferenciada dels diputats i les diputades autonòmiques valencianes en l'estructura interna de Les Corts (Mesa, Junta de Síndics, Diputació Permanent i comissions permanents legislatives i no legislatives) des de la perspectiva conceptual i metodològica de la discriminació vertical i horitzontal. A més, es mostra evidència empírica sobre l'evolució d'indicadors propis de la representació substantiva de les dones, tenint en compte les formulacions teòriques destinades a avaluar en quina mesura un increment de les dones en els parlaments suposa una millora de la representació dels seus interessos i de l'agenda a favor de la igualtat de gènere a través de canvis en els sistemes de comissions parlamentàries, el pressupost destinat a polítiques d'igualtat o el nombre d'iniciatives parlamentàries sobre aquests assumptes. El treball aborda el període ronològic comprès entre les legislatures IV i IX, afegint el conjunt de les legislatures en dos períodes: un de previ a la implementació de les quotes (1995-2007) i un altre posterior (2007-2019). d'aquesta manera es pretén oferir una perspectiva sobre els efectes provocats per les quotes a mig termini i la seva eventual estabilitat en el temps pel que fa a l'acompliment parlamentari dels diputats i diputades. L'evidència empírica mostrada en el treball segueix posant de manifest que, tot i haver aconseguit certs avanços irreversibles pel que fa a la presència agregada o global de les dones en Les Corts, segueixen persistint pautes diferenciadores des de la perspectiva de gènere pel que fa a l'exercici real i efectiu de la representació política
