Acceso usuarios
Mauro Castilho Gonçalves, Karina Clécia da Silva Guilherme, Helder Henriques
La investigación presentada se centra en el estudio de los Centros Cívicos Escolares (CCE), creados en las escuelas de titularidad pública y privada, durante el período de la dictadura civil-militar brasileña (1971-85). El CCE eran unos organismos estudiantiles coordinados por los consejeros de Educación Moral y Cívica (EMC), una asignatura aprobada a través del Decreto Federal núm. 869/1969 y modificada al cabo de dos años por el Decreto-Ley núm. 68.065/1971 –el cual también aprobó la creación de la Comisión Nacional de Moral y Civismo (CNMC)–. Esta legislación ayudó a que se empezaran a implementar las llamadas «actividades extraescolares», lo que provocó que los estudiantes se movilizaran y se involucraran en diversas actividades relacionadas con el deporte, el ocio y la formación cívica-cultural. Estos centros tenían como principal objetivo animar a los jóvenes estudiantes a que se reunieran –bajo la atenta mirada del equipo directivo de la escuela– e hicieran difusión de aquellos valores ideológicos promovidos por la intelectualidad que entonces ostentaba el poder de Brasil. El estudio, una vez analizadas las informaciones obtenidas gracias a la documentación conservada en las escuelas y en las fuentes orales consultadas, se centra en analizar cómo los CCE se apropiaron y ejecutaron las directrices oficiales emitidas por el Ministerio de Educación de Brasil. A nivel geográfico, la investigación se ha acotado a aquellas escuelas ubicadas en la región del valle de Paraíba (estado de São Paulo), ya que en sus archivos se conserva documentación de gran relevancia para el estudio que presentamos. Esta información también se ha complementado con la obtenida a través de los testimonios orales. En cuanto a los procedimientos utilizados, se han empleado los modelos de análisis, así como el método, propuestos por los historiadores Edward Palmer Thompson y Carlo Ginzburg. Concretamente se han utilizado las categorías de experiencia y signos, en la interlocución entre individuo y colectivo, las cuales son inherentes a todo proceso histórico.Palabras clave: Dictadura Civil-Militar, Centros Cívicos Escolares, Juventud.
La investigació presentada es centra en l’estudi dels Centres Cívics Escolars (CCE), creats a les escoles de titularitat pública i privada, durant el període de la dictadura civil-militar brasilera (1971-1985). El CCE eren uns organismes estudiantils coordinats pels consellers d’Educació Moral i Cívica (EMC), una assignatura aprovada a través del Decret Federal núm. 869/1969 i modificada al cap de dos anys pel Decret-Llei núm. 68.065/1971 —el qual també aprovà la creació de la Comissió Nacional de Moral i Civisme (CNMC). Aquesta legislació ajudà que es comencessin a implementar les anomenades «activitats extraescolars», fet que provocà que els estudiants es mobilitzessin i s’involucressin en diverses activitats relacionades amb l’esport, el lleure i la formació cívica-cultural. Aquests centres tenien com a principal objectiu animar els joves estudiants a reunir-se —sota l’atenta mirada de l’equip directiu de l’escola— i fer difusió d’aquells valors ideològics promoguts per la intel·lectualitat que aleshores ostentava el poder del Brasil. L’estudi, un cop analitzades les informacions obtingudes gràcies a la documentació conservada a les escoles i a les fonts orals consultades, es centra en analitzar com els CCE s’apropiaren i executaren les directrius oficials emeses pel Ministeri d’Educació del Brasil. A nivell geogràfic, la investigació s’ha acotat a aquelles escoles ubicades a la regió de la vall de Paraíba (estat de São Paulo), ja que en els seus arxius es conserva documentació de gran rellevància per a l’estudi que presentem. Aquesta informació també s’ha complementat amb l’obtinguda a través dels testimonis orals. Pel que fa als procediments utilitzats, s’han emprat els models d’anàlisi, així com el mètode, proposats pels historiadors Edward Palmer Thompson i Carlo Ginzburg. Concretament s’han fet servir les categories d’experiència i signes, en la interlocució entre individu i col·lectiu, les quals són inherents a tot procés històric.Paraules clau: Dictadura Civil-Militar, Centres Cívics Escolars, Joventut.
This article analyzes School Civic Centers (CCE), created in public and private elementary schools, during Brazilian Civil–Military dictatorship from 1971 to 1985. School Civic Centers (CCE) were students’ organizations coordinated by counselors of Moral and Civic Education (EMC), a school subject created by Federal Decree no. 869/1969, regulated two years later by Decree-Law no. 68.065/1971, which set up the National Commission of morality and civic mindedness (CNMC). The effective legislation specific to this subject encouraged Teaching Institutions to develop what they called extracurricular activities for involving and engaging students in a range of activities, related to sports, leisure, civic and cultural education. The Centers aimed at encouraging the meeting between young students under the attentive eye of the school Management´s Supervisors and carrying out actions for fostering high values among the intellectual élite who served and elaborated the ideological elements of the system.The study analyzes, through available school documentation and oral statements, the way some school institutions adhered to and applied the official guidelines set out by the Ministry of Education. Some Schools were selected from Paraiba Valley Region, State of São Paulo, because they kept in their archives related documentation and, in some cases, the protagonists´ testimonies. Concerning analytical procedures, we have used theoretical (and methodical) references proposed by the historians Edward Palmer Thompson and Carlo Ginzburg, namely category of experience and signs, in the dialogue between the individual and the community, intrinsic to historical processes.Key words: Brasil, Civil-military Dictatorship, Schools Civic Centers, Youth.
