Acceso usuarios
La publicació dels teresians Libro de la vida i Las fundaciones proporcionà per a l’esdevenidor un model d’escriptura biogràfica i autobiogràfica, així com de narrativa històrica dels processos fundacionals i l’avenir de les futures comunitats de religioses, pauta que fou completada per la normativa subsegüent a la creació del Carmel descalç. Les necrologies de les religioses servien com a carta d’edificació per a divulgar els bons exemples, per a potenciar el currículum personal de cara a eventuals futures elevacions als altars, i mantenir, a través d’aquestes circulars, una cohesió corporativa de les religioses del mateix Orde. L’objectiu d’aquest treball és abordar el corpus de les biografies o necrologies de les religioses, escrites per les pròpies companyes d’hàbit, i que constitueixen un valuós patrimoni biogràfic, al qual fins ara s’ha prestat escassa atenció. Alguns d’aquests materials biogràfics i cronístics foren, de vegades, publicats per historiadors masculins, tot i que la seva autoria o font primordial fos una biografia extensa ja redactada o continguda en el llibre d’elogis de difuntes, obra de les religioses de la comunitat.
The publication of the Teresian Book of Life and Foundations provided for the future a model of biographical and autobiographical writing, as well as a historical narrative of the foundational processes and the future of future religious communities, a pattern that was completed by the subsequent regulations for the creation of the Discalced Carmel. The necrologies of the nuns served as a building letter to disseminate the good examples, to enhance the personal curriculum for possible future elevations to the altars, and to maintain, through these circulars, a corporate cohesion of the religious of the same Order. The aim of this work is to address the corpus of the biographies or necrologies of the religious, written by the own habitants, and which constitute a valuable biographical patrimony, which until now has been given little attention. Some of these biographical and chronological materials were, on occasions, published by male historians, although their authorship or primary source was an extensive biography already written or contained in the book of praise of deceaseds, a work written by nuns of the same community.
