Acceso usuarios
Raquel de la Arada Acebes, Ferran Sánchez Margalef, Conrad Vilanou Torrano 
En este artículo, los autores revisan las grandes etapas de la historia rusa que ha pasado por diferentes momentos históricos, representados por Kiev, Moscú y San Petersburgo, en un proceso de larga duración en el que se ha puesto de relieve que la identidad rusa oscila entre la occidentalización y la afirmación eslava. En realidad, esta dinámica se hizo evidente a partir de la invasión napoleónica (1812) y de la Guerra de Crimea (1854-56), que comportó la derrota rusa y una afirmación de su idiosincrasia, por lo que se potenció el papel de la religión ortodoxa y la literatura que generó un renacimiento espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Con todo, la Revolución que estalló en 1917 supuso la irrupción de una nueva visión cultural y pedagógica que quedó supeditada a los principios soviéticos que limitaron la capacidad de acción de una figura de referencia como Anatoli Lunacharski, Comisario del Pueblo para la Instrucción Pública. Además, la actual situación de Rusia se ilumina a través de esta fenomenología histórica en la que la religión ortodoxa, la espiritualidad mesiánica y el nacionalismo configuran un universo mental que consolida la proyección del paneslavismo en la Europa del este.
En aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació eslava. Altrament, aquesta dinàmica es va fer evident a partir de la invasió napoleònica (1812) i de la Guerra de Crimea (1854-56), que va comportar la derrota russa i una afirmació de la seva idiosincràsia, per la qual cosa es va potenciar el paper de la religió ortodoxa i la literatura, que va generar un renaixement espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Amb tot, la Revolució que va esclatar el 1917 va comportar la irrupció d’una nova visió cultural i pedagògica que va quedar supeditada als principis soviètics que van limitar la capacitat d’acció d’una figura de referència com Anatoli Lunatxarski, comissari del Poble d’Instrucció Pública. Altrament, l’actual situació de Rússia s’il·lumina a través d’aquesta fenomenologia històrica en què la religió ortodoxa, l’espiritualitat messiànica i el nacionalisme configuren un univers mental que consolida la projecció del paneslavisme a l’Europa de l’est.
In this article the authors review the great stages of Russian history that has gone through different historic moments, represented by Kiev, Moscow, and Saint Petersburg, in a long process in which it has been shown that Russian identity oscillates between westernisation and Slavic assertion. Besides, this dynamic became clear after the Napoleonic invasion (1812) and the Crimean War (1854-56), which led to Russian defeat and a bolstering of its idiosyncrasy, whereby the role of orthodox religion and literature was promoted which gave rise to a spiritual revival (Soloviov, Berdiàiev). All in all, the revolution that broke out in 1917 brought about the irruption of a new cultural and pedagogical vision that was subject to the Soviet principles that limited the capacity for action of such a figure of reference as was Anatoli Lunatxarski, the People’s Commissar of Public Instruction. Meanwhile, the current situation of Russia is illustrated through this historic phenomenology in which orthodox religion, messianic spirituality, and nationalism make up a mental universe that consolidates the projection of Pan-Slavism in Eastern Europe.
