Acceso usuarios
María Ballester Cardell
El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi d’igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.
The linguistic pluralism that derives from the Constitution and the statutes of autonomy gives rise to a legal framework for some basic rules on the co-official status of languages and forms a mandate, as the main objective of the public authorities, for normalizing the use of native and official language. In the field of public service, the process of normalizing involves the adoption of a series of measures to enforce the linguistic rights of citizens that have contact with the administrations. The requirement of linguistic knowledge for public employees, as a merit or as a requisite, agrees with constitutional postulates provided that it is carried out in accordance with the principle of equality and that the level of linguistic demand is objectively reasonable and proportional based on the position under consideration. The singularities of certain specific fields – the public health sector, without doubt, being one of them – can modulate the regulation of the requirement of linguistic knowledge. The approval of Decree 8/2018, of March 23, which regulates the language training of the statutory staff of the Health Service of the Balearic Islands, has once again reopened the debate on the nature of linguistic rights and duties in the autonomous regulations. In particular, it reignites the controversy on the recognition of knowledge of the Catalan language, as a merit or as a requisite, for access to public services
