Acceso usuarios
La Disputa de l’ase d’Anselm —Antelm? Telm?— Turmeda compta entre els textos més singulars de la prosa quatrecentista. Aquest article tracta de les fonts dels exempla esmentats a la raó setzena de l’obra, i per als quals l’excel·lent estudi de García Sempere i Martín Pascual no havia aconseguit de trobar l’origen de totes. La veritable font principal d’aquest conjunt és la Història dels animals d’Elià —font alhora del Fisiòleg grec, i aquest del llatí—, part de la transmissió manuscrita de la qual remunta al segle XIII. Ultra les nombroses coincidències de Turmeda amb, per ordre de prelació dins l’actual estat de la qüestió, els bestiaris medievals, el Fisiòleg llatí i la Risala al-hayawanat, cal apreciar aquelles on la font és tan sols Elià, la qual cosa obliga a replantejar la seua recepció a la nostra tradició literària.
The Disputa de l’ase, by Anselm —Antelm? Telm?— Turmeda is ranged among the most singular works of fourth-century prose. This paper deals with the sources of the exempla quoted at the sixteenth argument, since the excellent study of Garcia Sempere and Martín Pascual did not find the origin of all of them. The true main source of these examples is Aelian’s On the Nature of Animals —source also of of the Greek Physiologos, as this was the source of the Latin version—, a text being transmitted in Western Europe from XIII century onwards. Beyond the numerous coincidences shown by the Turmedian text with the medieval bestiaries, the Latin Physiologus and the Arab Risala al-hayawanat, it is noteworthy to point up those places whose only source is Aelian, a matter that makes necessary a reassessment of our literary reception of this author.
