Acceso usuarios
Manuel Ferraz Lorenzo 
El objetivo de este trabajo es investigar los orígenes y la puesta en práctica de las técnicas de Escuela Moderna o Técnicas Freinet en Canarias. A partir de 1977, un pequeño grupo de maestros y maestras implicados en la renovación pedagógica, comenzaron a adoptar en sus aulas las formas de trabajo propuestas por el maestro y pedagogo francés y, además, se federaron como grupo territorial propio al MCEP (Movimiento Cooperativo de Escuela Popular). Si bien es cierto que hubo unos años de retraso con respecto a lo ocurrido en determinadas zonas peninsulares, como Valencia, Barcelona, o el País Vasco, no es menos cierto que pronto hubo una implicación real en cuanto a asistencia a congresos, reuniones, mesas de trabajo y, lo más importante, la utilización en las clases de los textos libres, el trabajo colaborativo, la correspondencia, el método natural para la enseñanza de la lectura y la escritura, el tanteo experimental, las actividades al aire libre y los intercambios escolares, para estimular el trabajo de los docentes y conseguir alumnos más críticos y autónomos. Un episodio destacado en estos intercambios educativos tuvo lugar en 1982, cuando 25 alumnos del pueblo de Lavaur (Francia) se trasladaron a Valsequillo (Gran Canaria). El colectivo Freinet también participó, con el resto de integrantes del Movimiento de Renovación Pedagógica Tamonante, en las Escuelas de Verano organizadas en Canarias a partir de julio de 1978, y a las que asistieron hasta 800 inscrito (como en la edición de 1979). Es necesario recordar que desde la ii República, esto es, desde hacía más de 40 años, no se había hecho un despliegue, ni se había dado un impulso tan destacado, apasionado y participativo a los problemas de la enseñanza en Canarias, con una perspectiva integradora, democrática y plural.Palabras clave: Islas Canarias; renovación pedagógica; técnicas Freinet; EscuelaModerna; correspondencia escolar.
L’objectiu d’aquest treball és investigar els orígens i la posada en pràctica de les tècniques de l’Escola Moderna o tècniques Freinet a les Canàries. A partir de 1977, un petit grup de mestres implicats i implicades en la renovació pedagògica van començar a adoptar a les aules les formes de treball proposades pel mestre i pedagog francès i, a més, es van federar com a grup territorial propi al MCEP (Moviment Cooperatiu d’Escola Popular). Si bé és cert que hi va haver uns quants anys de retard respecte al que ha passat en determinades zones peninsulars, com València, Barcelona, o el País Basc, no és menys cert que aviat hi va haver una implicació real pel que fa a assistència a congressos, reunions, taules de treball i, el més important, la utilització a les classes dels textos lliures, el treball col·laboratiu, la correspondència, el mètode natural per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, el tempteig experimental, les activitats a l’aire lliure i els intercanvis escolars, per estimular el treball dels docents i aconseguir alumnes més crítics i autònoms. Un episodi destacat en aquests intercanvis educatius va tenir lloc el 1982, quan vint-i-cinc alumnes del poble de Lavaur (França) es van traslladar a Valsequillo (Gran Canària). El col·lectiu Freinet també va participar, amb la resta d’integrants del Moviment de Renovació Pedagògica Tamonante, a les Escoles d’Estiu organitzades a les Canàries a partir de juliol de 1978, i a les quals van assistir fins a vuit-cents inscrits (com en l’edició de 1979). Cal recordar que des de la Segona República, és a dir, des de feia més de quaranta anys, no s’havia fet un desplegament ni s’havia donat un impuls tan destacat, apassionat i participatiu als problemes de l’ensenyament a les Canàries, amb una perspectiva integradora, democràtica i plural.Paraules clau: Illes Canàries; renovació pedagògica; tècniques Freinet; EscolaModerna; correspondència escolar.
This article aims to investigate the origins and implementation of Modern School or Freinet Techniques in the Canary Islands. From 1977 onwards, a small group of teachers involved in pedagogical renewal started to adopt the working methods proposed by the French teacher and pedagogue in their classrooms, whilst coming together to form their own territorial group in the MCEP (Popular School Cooperative Movement). Although it is true that there was some delay when compared to events in certain mainland areas such as Valencia, Barcelona or the Basque Country, it is no less true that there was soon real involvement in terms of attendance at conferences, meetings, working groups and, more importantly, the use of free texts in the classroom, collaborative work, correspondence, the natural method for teaching reading and writing, experimental approaches, open air activities and school exchanges to stimulate the work of teachers and achieve more critical and autonomous pupils. A standout event in these educational exchanges took place in 1982 when 25 pupils from the town of Lavaur (France) travelled to Valsequillo (Gran Canaria). The Freinet collective also took part with other members of the Tamonante Pedagogical Renewal Movement in the Summer Schools set up in the Canary Islands from 1978, where up to 800 participants attended (such as in the 1979 edition). It should be remembered that since the 2nd Republic, i.e. for over 40 years, no major educational development or impassioned, participatory drive had been attempted to deal with the learning problems in the Canary Islands from a plural perspective of integration and democracy.Key words: Canary Islands; pedagogical renewal; Freinet Techniques; ModernSchool; school correspondence.
