El tránsito del franquismo hacia un régimen democrático supuso la movilización de amplios sectores educativos en busca de referentes para una escuela que pudiera dejar atrás las imposiciones y miserias de una educación mediocre y autoritaria. Además de la recuperación de la pedagogía activa de la época de la República española y de las experiencias de resistencia que se produjeron en escuelas públicas y privadas durante la dictadura, grupos de maestros y entidades cívicas prestaron atención e incorporaron propuestas pedagógicas de otros contextos que se veían idóneas para la construcción de una nueva educación pública. En el artículo se analizan las conexiones existentes durante el período de transición política (décadas de los 70 y 80) de los movimientos renovadores de la educación en España y, singularmente en Cataluña, con las experiencias pedagógicas, especialmente en el ámbito de la educación infantil (scuole dell’infanzia), de municipios y ciudades italianas.Palabras clave: transición política, renovación pedagógica, pedagogía italiana, educación infantil, política educativa, formación de maestros.
The transition from Francoism towards a democratic regime involved the mobilisation of broad educational sectors in search of references for a school that would leave behind the impositions and miseries of a mediocre and authoritarian education. In addition to the recovery of the active pedagogy of the time of the Spanish Republic and the experiences of resistance that occurred in public and private schools during the dictatorship, groups of teachers and civic entities paid attention and incorporated educational proposals from other contexts which seemed suitable for the construction of a new public education. This article analyses the existing connections during the period of political transition (the 1970s and 1980s) of the renewal movements of education in Spain and, in particular, in Catalonia, with the pedagogical experiences, especially in the field of early childhood education (scuoledell’infanzia) of municipalities and Italian cities.Key words: political transition, pedagogical renewal, Italian pedagogy, early childhood education, educational policy, teacher training.
El trànsit del franquisme cap a un règim democràtic va suposar la mobilització d’amplis sectors educatius a la recerca de referents per a una escola que pogués deixar enrere les imposicions i misèries d’una educació mediocre i autoritària. A més de la recuperació de la pedagogia activa de l’època de la República espanyola i de les experiències de resistència que es van produir en escoles públiques i privades durant la dictadura, hi va haver grups de mestres i entitats cíviques que varen estar atents i van incorporar propostes pedagògiques d’altres contextos que es veien idònies per a la construcció d’una nova educació pública. A l’article s’analitzen les connexions existents durant el període de transició política (dècades de 1970 i 1980) dels moviments renovadors de l’educació a Espanya i, singularment a Catalunya, amb les experiències pedagògiques, especialment en l’àmbit de l’educació infantil (scuole dell’infanzia), de municipis i ciutats italians.Paraules clau: transició política, renovació pedagògica, pedagogia italiana, educació infantil, política educativa, formació de mestres.