Acceso usuarios
Arrondissement de Corte, Francia
La escuela democrática difícilmente puede ser definida sin la ayuda de la historia, pero sin olvidar que la filosofía política de la Ilustración nunca se implicó en dicha tarea. En Francia, el siglo xix hasta la década de 1880, está marcado por la construcción de una escuela segregada socialmente, con dos tipos de enseñanza separadas en instituciones distintas para los hijos de las clases populares y para los de la burguesía. Por ello, es pertinente iniciar la perspectiva histórica a finales del siglo xix. La obra política de Jules Ferry impulsó una fuerte crítica a la injusticia de la escuela de la República, a principios del siglo xx, y especialmente entre las dos guerras mundiales, lo que repercutió en la voluntad de construir una escuela democrática. Lentamente, la igualdad en la oferta educativa para niños de todos los orígenes, sustenta la idea de la igualdad de oportunidades individuales con el fin de prosperar en la sociedad gracias al talento y a las habilidades personales. Esta idea consigue logros parciales, bajo el ministerio de Jean Zay entre 1936 y 1939, y se desarrolla con el plan Langevin- Wallon, tras la finalización de la Segunda Guerra Mundial, con el desarrollo de una minuciosa planificación de una gran coherencia programática. Sin embargo, las reformas estructurales, entre 1959 y 1985, que unificaron el sistema educativo francés tal y como lo conocemos actualmente, no se impregnaron de la escuela democrática imaginada en el período anterior. En lugar de una orientación progresiva e individualizada, el colegio único de René Haby es un tronco común indiferenciado donde los niños de todos los orígenes están sometidos a enseñanzas orientadas únicamente al ingreso a la enseñanza obligatoria. Las últimas evaluaciones internacionales muestran que Francia es un país donde el determinismo social juega un papel importante en la formación educativa y profesional de los jóvenes. Sin embargo, aunque la igualdad de oportunidades resultó ser una mentira derrotada por la selección meritocrática, cabe destacar que el vínculo social se encuentra amenazado ya que la escuela democrática no sólo debe comparar el rendimiento de los estudiantes entre ellos, sino también crear el sentimiento de pertenencia a una sociedad inclusiva para todos.Palabras clave: escuela democrática, democratización en Francia, historia de la educación, igualdad de oportunidades, reformas escolares, políticas educativas.
L’escola democràtica difícilment pot ser definida sense l’ajuda de la història, tot i que la filosofia política de la Il·lustració mai no es va implicar en aquesta tasca. A França, el segle xix, si més no fins a la dècada de 1880, està marcat per la construcció d’una escola segregada socialment, amb dos tipus d’ensenyament separats en institucions diferenciades per als fills de les classes populars i per als de la burgesia. Per això, cal iniciar la perspectiva històrica a finals del segle xix. L’obra política de Jules Ferry va impulsar una forta crítica envers la injustícia de l’escola de la República, a principis del segle xx, i especialment entre les dues guerres mundials, cosa que va repercutir en la voluntat de construir una escola democràtica. A poc a poc, la igualtat en l’oferta educativa per a nens de tots els orígens construeix la idea de la igualtat d’oportunitats individuals per tal de prosperar a la societat gràcies al talent i a les habilitats personals. Aquesta idea aconsegueix només èxits parcials, sota el ministeri de Jean Zay entre 1936 i 1939, i es desenvolupa amb el pla Langevin-Wallon, en acabar la Segona Guerra Mundial, amb una detallada planificació d’una gran coherència programàtica. No obstant això, les reformes estructurals, entre 1959 i 1985, que van unificar el sistema educatiu francès tal com el coneixem actualment, no es van impregnar de l’escola democràtica imaginada en el període anterior. En lloc d’una orientació progressiva i individualitzada, el col·legi únic de René Haby és un tronc comú indiferenciat on els nens de tots els orígens estan sotmesos a ensenyaments orientats únicament a l’ingrés a l’ensenyament obligatori. Les últimes avaluacions internacionals mostren que França és un país on el determinisme social té un paper important en la formació educativa i professional dels joves. No obstant això, tot i que la igualtat d’oportunitats va resultar ser una mentida derrotada per la selecció meritocràtica, cal remarcar que el vincle social es troba amenaçat perquè l’escola democràtica no només ha de comparar el rendiment dels estudiants entre ells, sinó que també ha de crear el sentiment de pertinença envers una societat inclusiva per a tothom.Paraules clau: escola democràtica, democratització a França, història de l’educació, igualtat d’oportunitats, reformes escolars, polítiques educatives.
The democratic school can hardly be defined without the help of history, but without forgetting that the political philosophy of the Enlightenment never got involved in the mentioned task. In France, the 19th century until the 1880s is marked by the construction of a school socially segregated, with two types of education separated into different institutions for children of the working classes and the middle classes. Therefore, it is appropriate to initiate the historical perspective in the late 19th century. The political work of Jules Ferry prompted a strong criticism of the injustice of the school of the Republic, in the early 20th century, and especially between the two world wars, which affected the determination to build a democratic school. Slowly, equality in educational provision for children from all backgrounds supports the idea of equality of individual opportunities in order to thrive in society thanks to the talent and personal skills. This idea gets partial achievements, under the ministry of Jean Zay between 1936 and 1939, and develops with the Langevin-Wallon plan, after the end of the Second World War, with the development a meticulous planning of a great programmatic coherence. However, structural reforms between 1959 and 1985, which unified the French educational system as we know it today, did not get impregnated of the democratic schools imagined in the previous period. Instead of a progressive and individualised orientation, the unique school of René Haby is a common undifferentiated core where children from all backgrounds are subject to teachings oriented only to the admission to compulsory education. The latest international evaluations show that France is a country where social determinism plays an important role in the education and professional training of young people. Nonetheless, although the equalisation of opportunities turned out to be a lie defeated by the meritocratic selection, it is noteworthy that the social bond is threatened since the democratic school should not only compare the performance of students between them but also create the feeling of belonging to an inclusive society for all.Key words: democratic school, democratisation in France, history of education, equalisation of opportunities, school reforms, educational policies.
