Acceso usuarios
José Gregório Viegas Brás, María Neves Leal Gonçalves
Con el presente artículo pretendemos abordar la importancia de la descentralización en el ideario educativo republicano así como la lectura que los profesores hicieron de la descentralización de la enseñanza des de la reforma de Rodrigues Sampaio de 1878 hasta finales de la I República. Se trata de saber que tipo de intervención se requiere a los profesores y a los consejos locales y ver como se articulaban del poder político con los poderes y saberes de los docentes.
La elite republicana concebía el encargo de la educación a los municipios y la convocatoria de todas las instituciones administrativas como factores determinantes para el desenvolvimiento de la instrucción. A su vez los profesores más o menos criticaban el atraso en el pago de sus sueldos, los poderes discrecionales atribuidos a los agentes de las corporaciones locales y las persecuciones políticas que muchos padecieron.
Para explorar el tema que nos ocupa nos centramos en el período comprendido entre el final de la monarquía y los años posteriores al establecimiento de la República. Las fuentes que consideramos se dividen en tres niveles distintos pero complementarios: 1) Los debates parlamentarios (queremos saber la forma en que se discutió la descentralización y la profesión docente en el escenario del debate político); 2) El marco legislativo (que se pretende examinar las normas utilizadas como referencia para la descentralización y la creación de la profesión docente); y 3) La representación de los profesores (que quieren saber cómo la descentralización y los problemas de la profesión fueron tratados por especialistas en las revistas especializadas: Democracia (1878-1881); Esquerda Dinástica (1888- 1890); Educação Nacional (1896-1919), A Federação Escolar (1886-1926), Boletim da Associação do Magistério Secundário Oficial (1904-1907), Boletim da Direcção Geral da Instrução Pública (1902-1905); Revista do Ensino Médio e Profissional (1913-1916), Revista dos Liceus (1891-1896; 1916) e o Boletim da Associação dos Professores das Escolas Industriais e Comerciais (1921-1927).
Amb aquest article pretenem abordar la importància de la descentralització en l¿ideari educatiu republicà així com la lectura que els professors van fer de la descentralització de l¿ensenyament des de la reforma de Rodrigues Sampaio de 1878 fins a finals de la I República. Es tracta de saber quin tipus d¿intervenció es requereix als professors i als consells locals i veure com s¿articulaven el poder polític amb els poders i sabers dels docents.
L¿elit republicana concebia l¿encàrrec de l¿educació als municipis i la convocatòria de totes les institucions administratives com a factors determinants per al desenvolupament de la instrucció. Al seu torn els professors més o menys criticaven l¿endarreriment en el pagament dels seus sous, els poders discrecionals atribuïts als agents de les corporacions locals i les persecucions polítiques que molts van patir.
Per explorar el tema que ens ocupa ens centrem en el període comprès entre el final de la monarquia i els anys posteriors a l¿establiment de la República. Les fonts que considerem es divideixen en tres nivells diferents però complementaris: 1) Els debats parlamentaris (volem saber la forma en què es va discutir la descentralització i la professió docent en l¿escenari del debat polític). 2) El marc legislatiu (es pretén examinar les normes utilitzades com a referència per a la descentralització i la creació de la professió docent). I 3) La representació dels professors (volem saber com la descentralització i els problemes de la professió van ser tractats per especialistes en les revistes especialitzades: :Democracia (1878-1881); Esquerda Dinástica (1888- 1890); Educação Nacional (1896-1919), A Federação Escolar (1886-1926), Boletim da Associação do Magistério Secundário Oficial (1904-1907), Boletim da Direcção Geral da Instrução Pública (1902-1905); Revista do Ensino Médio e Profissional (1913-1916), Revista dos Liceus (1891-1896; 1916) i Boletim da Associação dos Professores das Escolas Industriais e Comerciais (1921-1927).
In this article, we address the importance of decentralization in the Republican educational ideas as well as reading teachers made the decentralization of education since the reform of Rodrigues Sampaio, 1878 until the end of the First Republic. It is knowing what kind of intervention was required of teachers and their chambers and see how they articulated the power of political power with the power and knowledge of teachers.
The Republican elite conceived of the burden of education to the municipalities and the convening of all administrative institutions as key factors for the development of education. In turn, the teachers criticized roughly the late payment of their salaries, the discretionary powers granted to city workers and agents of the political persecution that many were targeted.
To explore the issue at hand, we addressed the chronology covering the period from the end of the monarchy and the years following the establishment of the Republic. The sources that we consider fall into three distinct but complementary levels: 1) The parliamentary debates (we want to know how it was discussed decentralization and the teaching profession on the stage of political debate); 2) The legislative framework (which we intend to examine the standards used as reference to decentralization and building the teaching profession); 3) The representation of teachers (we want to know how the decentralization and the problems of the profession have been treated by specialists in specialty journals:Democracia (1878-1881); Esquerda Dinástica (1888- 1890); Educação Nacional (1896-1919), A Federação Escolar (1886-1926), Boletim da Associação do Magistério Secundário Oficial (1904-1907), Boletim da Direcção Geral da Instrução Pública (1902-1905); Revista do Ensino Médio e Profissional (1913-1916), Revista dos Liceus (1891-1896; 1916) e o Boletim da Associação dos Professores das Escolas Industriais e Comerciais (1921-1927).
