Acceso usuarios
Partint del concepte d'exili interior i de la literatura autobiogràfica com a font privilegiada per a l'estudi de l'exili interior dels mestres i les mestres depurats, l'article s'endinsa en el que va suposar qualitativament i quantitativament la repressió franquista empresa contra el magisteri. D'altra banda, entenent que l'estudi de l'exili interior connecta amb la recuperació de la memòria històrica, es fa una valoració de l'exigència ètica i de la restitució moral que comporta. Després d'aquesta introducció, s'examinen les diverses formes en què es va manifestar l'exili interior: la presó, l'autoexili preventiu, l'exili professional (acompliment de treballs impropis a la preparació professional del magisteri, el desànim pedagògic i el trasllat forçós de destinació professional amb la seva conseqüència de desvertebración social), la marginació a l'escola, l'assetjament professional, la fustigació social, l'exili familiar, el bandejament de l'ideal professional i el nou aprenentatge polític i pedagògic a què es veuen obligats els mestres.
L'article acaba reprenent la importància de la memòria i l'obligació moral que hi establim, així com una última valoració del que va suposar per a les noves generacions aquest nou aprenentatge per a la supervivència.
