Acceso usuarios
Aquest article presenta una anàlisi de l'obra Diario de Djelfa, escrita pel poeta Max Aub durant el seu captiveri, després de la Guerra Civil espanyola, en un camp de concentració francès de l'Algèria colonial. L'article fa un recorregut per aquesta obra poètica tan poc coneguda i representa al mateix temps una reivindicació del seu autor, Max Aub, testimoni presencial, víctima i veu, precisament a través del seu Diario de Djelfa, d'aquells presoners dels camps de concentració colonials francesos que el Govern de Vichy va instal·lar a Algèria. La seva memòria, protagonista d'un exili oblidat, cobra forma a través d'aquest diari poètic que Saliha Zerrouki rescata en aquest article.
