Jordi Monés i el Seminari d'Història de l'Ensenyament: Quan la història de la pedagogia esdevé història social de l'educació

• Autores: Conrad Vilanou Torrano
• Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 5, 2001-2002 (Ejemplar dedicado a: Jordi Monés), págs. 13-59
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Referencias bibliográficas
  • A. BALCELLS, «La història social a Catalunya», Perspectiva Social, núm. 4 (1974), p. 126.
  • A. BURGUIÈRE, «Histoire d’une histoire: la naissance des Annales», Annales ESC (novembre-desembre 1979).
  • A. BURGUIÈRE, «L’anthropologie historique et l’école des Annales», a C. BARROS, (ed.), Historia a debate, Santiago de Compostel·la, 1995,...
  • A. DAVIN, «La pràctica social de la història a la Gran Bretanya: l’exemple dels tallers d’història», Taller d’Història, núm. 6 (segon semestre...
  • A. ESCOLANO, «Discurso pedagógico, mentalidad social y educación. Los sermonarios como fuente histórico-pedagógica», a Iglesia y educación...
  • A. ESCOLANO, «Las culturas escolares en España en la perspectiva histórica», a Primer encuentro sobre historia de la educación en Navarra,...
  • A. NOVOA, «La nouvelle histoire américaine de l’éducation», Histoire de l’Éducation, núm. 73 (1997), p. 3-48.
  • A. SANTONI RUGIU, Historia social de la educación, Barcelona, Reforma de la Escuela, 1981.
  • A. SANVISENS, «La metodología comparativa en historia de la educación y de la pedagogía», Perspectivas Pedagógicas, núm. 25-26 (1970), p....
  • A. TIANA, La investigación histórico-educativa actual: Enfoques y métodos, Madrid, Cuadernos de la UNED, 1988.
  • A. VIÑAO, «Historia de la educación e historia cultural: posibilidades, problemas, cuestiones», Revista de Educación, núm. 306 (1995), p....
  • B. ARCANGELI i M. PLATANIA, Metodo storico e scienze social: la Revue de Synthèse Historique (1900-1930), Roma, Bulzoni, 1981.
  • B. BAILYN, Education in the Forming of American Society: Needs and Opportunities for Study, Chapel Hill, University of North Carolina Press,...
  • B. BARREIRO MAILLON, «Realidad y perspectivas de la historia de las mentalidades», Chronica Nova [Revista de Historia Moderna-Universidad...
  • B. BELLERATE, «La enseñanza de la historia de la pedagogía en la sociedad contemporánea», Anthropos (Caracas), núm. 1 (1986), p. 130.
  • BARROS, «La contribución de los terceros Annales y la historia de las mentalidades. 1969-1989», a C. GONZÁLEZ MINGUEZ (ed.), La otra historia:...
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «Convergencias y divergencias entre los Annales de 1929 a 1968 y el marxismo. Ensayo de balance global», Historia Social,...
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «Els Annals post-89: encreuaments i perspectives», Manuscrits, núm. 14 (gener 1996), p. 167-178.
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «La historiografía occidental en el año 2000. Elementos para un balance global», Obradoiro de historia moderna [Universidad...
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «Los efectos de 1968 sobre la historiografía occidental», a Pensamiento historiográfico e historiografía del siglo XX,...
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «Marc Bloch: in memoriam», Manuscrits, núm. 13 (gener 1995), p. 207-217.
  • C. A. AGUIRRE ROJAS, «Norbert Elias, historiador y crítico de la modernidad», Er. Revista de Filosofía (Sevilla), núm. 23 (1997).
  • C. AGUIRRE ROJAS, «La larga duración en el espejo (más allá del tiempo “vivido” y del tiempo “expropiado”)», a C. BARROS (ed.), Historia a...
  • C. AGUIRRE, La escuela de los Annales: ayer, hoy y mañana, Barcelona, Montesinos, 1999.
  • C. BARROS, «El Tournant critique de Annales», Revista d’Història Medieval (Universitat de València), núm. 2 (1991), p. 193-197.
  • C. CAÑELLAS i R. TORÁN, Política escolar de l’Ajuntament de Barcelona 1916-1939, Barcelona, Barcanova, 1982.
  • C. CAÑELLAS, i R. TORÁN, Dolors Piera: Mestra, política i exiliada, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Barcelona,...
  • C. F. KAESTLE, «Ideology and American Educational History», History of Education Quarterly, 22, 2 (1982), p. 123-138.
  • C. P. BOYD, «The anarchists and education in Spain, 1868-1909», publicat al Journal of Modern History, vol. XLVIII, 1976, p. 125-172.
  • Ch. CARBONELL, i G. OLIVET (ed.), Au berceau des Annales. Le milieu strasbourgeois. L’histoire en France au début du XXe siècle, Tolosa, Presses...
  • Ch. O. CARBONELL, «Antropología, etnología e historia: La tercera generación en Francia», a New History. Nouvelle histoire. Hacia una nueva...
  • D. CANTIMORI, Los historiadores y la historia, Barcelona, Península, 1985, p. 127-148.
  • D. R. KELLEY, «El giro cultural en la investigación histórica», a I. OLÁBARRI i F. J. CASPISTEGUI (ed.), La nueva historia cultural: La influencia...
  • D. R. KELLEY, «La historia intelectual, desde dentro y desde fuera», a El auge de la historia cultural: VII Conversaciones Internacionales...
  • D. RAVITCH, The Revisionists Revised: A Critique of the Radical Attack on the Schools, New York, Basic Books, 1978.
  • E. E. MARDSEN, «Aproximacions interdisciplinars a la història de l’educació urbana a Anglaterra» (p. 5-19).
  • E. FONTQUERNI, i M. RIBALTA, L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil: El CENU, Barcelona, Barcanova, 1982.
  • E. J. HOBSBAWM, «El grupo de historiadores del Partido Comunista», Historia Social, núm. 25 (1996), p. 61-80.
  • E. J. HOBSBAWM, «Mirant endavant: la història i el futur», a la revista Nous Horitzons, núm. 75-77 (octubre-novembre 1981), p. 40-52.
  • E. J. HOBSBAWM, Debats, núm. 4, 1982, p. 106 (es tracta de la traducció de la resposta a l’article de Stone, titulada «The Revival of Narrative:...
  • E. J. HOBSBAWM, Rebeldes primitivos: Estudios sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX y XX, Barcelona, Ariel,...
  • E. P. THOMPSON, «Las peculiaridades de lo inglés», Historia Social, núm. 18 (1994), p. 52.
  • E. P. THOMPSON, La formación histórica de la clase obrera inglesa, 1780-1832, Barcelona, Laia, 1977.
  • E. P. THOMPSON, Tradición, revuelta y consciencia de clase: Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial (Barcelona, Crítica, 1979).
  • E. REDONDO (coord.), Introducción a la historia de la educación, Barcelona, Ariel, 2001, p. 11-25.
  • F. BRAUDEL, «Histoire et sciences sociales. La longue durée», Annales ESC, núm. 13 (1958), p. 725- 753.
  • F. BRAUDEL, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II, Mèxic, FCE, 1970.
  • F. BRAUDEL, La historia y las ciencias sociales, Madrid, Alianza, 1968.
  • F. CHEVALIER, «Los últimos adelantos en el campo de la historia, particularmente en Francia», Cuadernos Americanos, vol. LXXIX, 1955/1, p....
  • F. DOSSE, «El tombant interpretatiu i pragmàtic de la historiografia francesa», Manuscrits, núm. 14 [1996], p. 161.
  • F. DOSSE, «La historia contemporánea en Francia», Historia Contemporánea (Universidad del País Vasco), núm. 7 (1992), p. 17.
  • F. DOSSE, La historia a migajas: De Annales a la «nueva historia», València, Institut Alfons el Magnànim, 1988.
  • F. DOSSE, La historia en migajas: De Annales a la «nueva historia», València, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1988, p. 51.
  • F. PARKER, «U. S. Educational Historian Lawrence Arthur Cremin (1925-1990): A bibliographic remembrance», Paedagogical Historica, vol. XXIX...
  • F. RUIZ MARTIN, «Fernand Braudel», Revista de Historia Económica, col·l. IV, núm. 1 [1986], p. 156.
  • F. SIMIAND, Méthode historique et sciences sociales, a cura de Marina Cedronio París, Editions des Archives Contemporaines, 1987.
  • G. BOURDE i H. MARTIN, Las escuelas históricas, Madrid, Akal, 1992, p. 149-168.
  • G. CAVALLO, i R. CHARTIER (ed.), Historia de la lectura en el mundo occidental, Madrid, Taurus, 2001.
  • G. JACKSON, «La obra histórica de Jaime Vicens Vives», a Costa, Azaña, el Frente Popular y otros ensayos, Madrid, Turner, 1976, p. 195-211.
  • G. NOIRIEL, Sobre la crisis de la historia, Madrid, Cátedra/Frónesis (Universitat de València), 1997, p. 251-274.
  • Guia didàctica per a l’investigador de la història de la pedagogia catalana, Barcelona, Universitat de Barcelona Departament de Pedagogia...
  • H. C. PELOSI, «De François Simiand a Ernest Labrousse», Revista de Historia Contemporánea (Universidad de Sevilla), núm. 6 (1995), p. 166-184.
  • H. J. KAYE, «E. P. Thompson, la tradición historiográfica marxista británica y la crisis actual», Debats, núm. 45 (1993), p. 110.
  • H. J. KAYE, «Fanning the Spark of Hope in the Past: the British Marxist Historians», a C. BARROS (ed.), Historia a debate, I, Santiago de...
  • H. J. KAYE, Los historiadores marxistas británicos, edició i presentació a cura de Julián Casanova, Saragossa, Prensas Universitarias de Zaragoza,...
  • H. J. KAYE, The education of desire: Marxist and the writing of history, Nova York, Routledge, 1992.
  • H. LAPEYRE, «Jaime Vicens Vives», a Ensayos de historiografía, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1978, p. 103-115.
  • I. JABLONKA, «Les historiens américaines aux prises avec leur école», Histoire de l’Éducation, núm. 89 (2001), p. 3-58.
  • I. OLÁBARRI GORTÁZAR, «La recepción en España de la Revolución Historiográfica del siglo XX», a La historiografía en occidente desde 1945:...
  • I. PÉREZ-VILLANUEVA TOVAR, «El estudio histórico de los hechos sociales: características y tendencias principales», Cuadernos de Historia...
  • I. WALLERSTEIN, «¿Más allá de Annales?», Taller d’Història, núm. 2 [segon semestre 1993], p. 80).
  • I. WALLERSTEIN, «¿Más allá de Annales?», Taller d’Història, núm. 2 (segon semestre 1993), p. 79-82.
  • J. A. CIEZA GARCÍA, «Historia de las mentalidades e historia de la educación. Una nueva perspectiva metodológica de investigación», Revista...
  • J. A. EREÑO ALTUNA, «Esquema de Lucien Febvre», Letras de Deusto, núm. 56 (1992), p. 5-31.
  • J. A. EREÑO ALTUNA, «La primera formación de Lucien Febvre (1878-1914)», Letras de Deusto, núm. 85 (octubre-desembre 1999), p. 161-232.
  • J. A. EREÑO ALTUNA, «La síntesis histórica y la sociología durkheimiana», Letras de Deusto, núm. 45 (setembre-desembre 1989), p. 129-154.
  • J. A. EREÑO ALTUNA, «Lucien Febvre. Combates por el socialismo», Letras de Deusto, núm. 37 (gener-abril 1988), p. 113-139 i 39 (setembre-desembre...
  • J. A. EREÑO ALTUNA, Lucien Febvre: Combates por el socialismo (Bilbao, Universidad de Deusto, 1994).
  • J. BORNAT, «La historia oral como movimiento social: la evocación y la gente mayor», Taller d’Història, núm. 2 (segon semestre 1993), p. 59-68.
  • J. BOUVIER, «François Simiand, la statistique et les sciences humaines», a L’historien sur son métier: études économiques, XIX-XX, París,...
  • J. CARBONELL, i J. MONÉS, L’escola única-unificada a Catalunya: Passat, present, perspectives, Barcelona, Laia, 1978.
  • J. CARBONELL, L’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Barcelona, Edicions 62, 1977.
  • J. CARRERAS ARTAU, «Hacia una historia de la pedagogía española», Perspectivas Pedagógicas, núm. 2 (1958), p. 195-107.
  • J. CARRERAS ARTAU, «La historia pedagógica local», Perspectivas Pedagógicas, núm. 4 (1959), p. 401-403.
  • J. CARRERAS ARTAU, «La obra pedagógica del Concilio de Trento», núm. 13-14 (1964), p. 122-125.
  • J. CARRERAS ARTAU, «La vocación pedagógica de Balmes», núm. 9 (1962), p. 3-5; «Los escritos pedagógicos de Balmes», núm. 10 (1962), p. 144-146.
  • J. CARRERAS ARTAU, «Rousseaunianismo y Anti-Rousseaunianismo en Fichte», núm. 11-12 (1963), p. 308-310.
  • J. E. RUÍZ-DOMÈNEC, Rostros de la historia: Veintiún historiadores para el siglo XXI, Barcelona, Península, 2000, p. 65-77.
  • J. FONTANA, «Ascens i decadència de l’escola dels Annales», Recerques, núm. 4 (1974), p. 294-295.
  • J. FONTANA, «Ascens i decadència de l’Escola dels Annals», Recerques, núm. 4 (1974), p. 283-298.
  • J. FONTANA, Historia: Análisis del pasado y proyecto social: Barcelona, Crítica, 1999, p. 200.
  • J. GIL PUYOL, Recepción de la escuela de Annales en la historia social anglosajona, Madrid, Fundación Juan March 1983; col·l. «Serie Universitaria»,...
  • J. GONZÁLEZ-AGÀPITO, Bibliografia de la renovació pedagògica i el seu context (1900-1939) Barcelona, Universitat de Barcelona, 1978.
  • J. J. CHAMBLISS, «The Origins of History of Education in the United States: A study of its nature and purpose, 1842-1900», Paedagogica Historica,...
  • J. J. CHAMBLISS, «The study of History of Education in the United States: its nature and purpose, 1900-1913», Paedagogica Historica, vol....
  • J. KELLY, «Classes d’història o història de classe? La nova historiografia anglesa», Nous Horitzons, núm. 55 (juny 1979), p. 61-68.
  • J. KETT, «On Revisionism», History of Education Quarterly, núm. 19 (1979), p. 229-236.
  • J. LASPALAS, Introducción a la historiografía de la educación, Pamplona, Eunsa, 2002, p. 36-43.
  • J. M. JOVER ZAMORA, Historiadores españoles de nuestro siglo, Madrid, Real Academia de la Historia, 1999.
  • J. M. MUÑOZ I LLORET, Jaume Vicens Vives: Una biografia intel·lectual, Barcelona, Edicions 62, 1997.
  • J. M. PÉREZ GARCÍA, «La comprensión del fenómeno Annales como historia social del análisis estructural-coyuntural», Estudis: Revista de Historia...
  • J. MERCADER RIBA, «Jaime Vicens Vives: su obra histórica», Arbor, núm. 255 (1962), p. 265-284.
  • J. MONÉS, El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938), Barcelona, La Magrana, 1977.
  • J. MONÉS, P. SOLÀ i, L. M. LÁZARO Ferrer y Guàrdia y la pedagogía libertaria: Elementos para un debate, Barcelona, Icària, 1977.
  • J. REVEL, «Histoire et sciences sociales: les paradigmes des Annales», Annales (novembre-desembre 1979).
  • J. RUÍZ BERRIO, «Antecedentes históricos de las actuales Secciones de Pedagogía», a A. ESCOLANO (comp.), Los estudios de ciencias de la educación:...
  • J. RUÍZ BERRIO, «La pedagogía universitaria y los estudios universitarios de pedagogía», Bordón, núm. 252 (1984), p. 219.
  • J. SIMON, «El sistema d’aprenents a l’Anglaterra preindustrial» (p. 16-29).
  • J. SIMON, «The history of education en Past and Present», Oxford Review of Education, vol. 3, núm. 1 (1977), p. 72-83.
  • J. TERMES, «La historiografia de la postguerra i la represa de Jaume Vicens Vives», La Historiografia Catalana (Girona, Quaderns del Cercle),...
  • Jesús MILLÁN, «La formación de las clases después de Thompson: algunos debates actuales», Historia Contemporánea (Universidad del País Vasco),...
  • K. de CLERCK, «In memoriam Professor Dr. R. L. Plancke», Paedagogica Historica, vol. XXIX (1993), p. 639-645.
  • L. ALLEGRA i A. TORRE, La nascita della storia sociale en Francia dalla Comune alle Annales, Torí, Einaudi, 1977.
  • L. CREMIN, The American Common School: An Historic Conception, Nova York, Teachers College Columbia University, 1951.
  • L. CREMIN, The Transformation of the School: Progressivism in American Education, 1876-1957, Nova York, Alfred A. Knopf, 1961.
  • L. CREMIN, The Wonderful World of Ellwood Patterson Cubberley: An Essay on the Historiography of American Education, Nova York, Bureau of...
  • L. FEBVRE, «De la Revue de Synthèse Historique aux Annales», Annales ESC, VII (1952), p. 289-292.
  • L. FEBVRE, Combates por la historia, Barcelona, Ariel, 1986, p. 55-56.
  • L. STRAUSS, Marc Bloch, l’historien et la cité, Strasbourg, Presses Universitaires de Strasbourg, 1997.
  • L’ensenyament: Seminari d’Història de l’Ensenyament i Rosa Sensat, pròleg de Marta Mata, Barcelona, Dopesa, 1978.
  • M. BALDO, Introducció a la història, València, Universitat de València, 1992, p. 158-172.
  • M. BATLLORI, Records de quasi un segle, recollits per Cristina Gatell i Glòria Soler, Barcelona, Quaderns Crema, 2000, p. 267-272.
  • M. C. VERA DE FLACHS i H. KNOLL, «Richard Konetzke. Su papel como receptor del método de los Annales en el ámbito de los estudios latinoamericanos...
  • M. DEPAEPE, «Entre Pédagogie et Histoire. Questions et remarques sur l’évolution des objectifs de l’enseignement de l’histoire de l’éducation»,...
  • M. LAZERSON, «Revisionism and American educational history», Harvard Educational Review, vol. XLIII (1973), p. 271-274.
  • M. ROSELL, La Generalitat de Catalunya II: La política cultural. El bilingüisme. L’ensenyament. El patrimoni. Barcelona, Undarius, 1977.
  • M. SANDERSON, «Literacy and Social Mobility in the Industrial Revolution in England», Past and Present, núm. 56 (1972), p. 75-104.
  • Manuel MARTÍ, D’història contemporània: Debats i estudis: Un homenatge casolà a E. P. Thompson (1924-1993), Castelló de la Plana, Societat...
  • Màrius GARCIA BONAFE, «Edward Palmer Thompson», L’Avenç, núm. 34 (1981), p. 62-68.
  • N. R. HINER, «History of Education for the 1990s and Beyond: The case for Academic Imperialism», History of Education Quarterly, vol. 30,...
  • P. BURKE, La revolución historiográfica francesa: La escuela de los Annales: 1929-1989, 2a ed. Barcelona, Gedisa, 1996.
  • P. CASPARD, «L’histoire de l’éducation en France», 1º Encontro de História da Educaçao em Portugal, Lisboa, Fundaçao Calouste Gulbekian, 1988,...
  • P. CUNNINGHAM, «Educational History and Educational Change: The Past Decade of English Historiography», History of Education Quarterly, vol....
  • P. LLUÍS FONT, Joaquim Carreras Artau (1894-1994), Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1994.
  • P. ODEYON, J. C. RICHEZ i S. W. FRIEDMAN, Marc Bloch, Sociology and Geography: Encoutering changing disciplines, Cambridge, University Press,...
  • P. SOLÀ, «La història de l’educació a Gran Bretanya», Full Informatiu: Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana,...
  • P. SOLÀ, Educació i moviment llibertari (1901-1939), Barcelona, Edicions 62, 1980.
  • P. SOLÀ, Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939): L’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, La Magrana, 1978.
  • P. SOLÀ, Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939), Barcelona, Tusquets, 1976;
  • Peter CUNNINGHAM, «Educació estètica o recreació racional. Influència de la Il·lustració en els plans d’estudi de l’educació d’adults a Anglaterra»...
  • R. ARACIL i M. GARCÍA BONAFE, «Marxismo e historia en Gran Bretaña», a Hacia una historia socialista, Barcelona, Ediciones del Serbal, 1983,...
  • R. FORNACA, La investigación histórico-pedagógica, Barcelona, Oikos-Tau, 1978.
  • R. LOWE, «Postmodernity and Historians of Education: A View from Britain», Paedagogica Historica, vol. XXXII, núm. 2 (1996), p. 307-323.
  • R. OBERLÉ, «Histoire de l’éducation, contribution à l’histoire sociale», Annales ESC, núm. 5 [1960], p. 963-973.
  • R. OLIVAR BERTRAND, «La historia y el historiador en el mundo anglosajón contemporáneo», Revista de la Universidad de Madrid, vol. IV, núm....
  • R. S. SAMUEL, «¿Qué es historia social?», Historia Social, núm. 10 (1991), p. 135-141.
  • R. S. SAMUEL, «La lectura de los signos», Historia Contemporánea (Universidad del País Vasco), núm. 7 (1992), p. 51-74.
  • R. S. SAMUEL, «Veinticinco años de talleres de historia en Gran Bretaña», Taller d’Història, núm. 4 (1994).
  • R. S. SAMUEL, Historia popular y teoría socialista, Barcelona, Grijalbo, 1984.
  • R. SZRETER, «The History of Education in non education learned journals, 1939-1984», Bulletin of the History of Education, núm. 40 (1987),...
  • S. COHEN, «The History of the History of American Education, 1900-1976: The Uses of the Past», Harvard Educational Review, vol. 46, núm. 3...
  • S. J. MAXCY, «A structural view of American Educational History», Paedagogica Historica, vol. XVII (1977), p. 333-346.
  • S. JULIÁ, Historia Social / Sociología Histórica, Madrid, Siglo XXI, 1989, p. 27.
  • T. S. POPKEWITZ, B. M. FRANKLIN i M. A. PEREYRA, Cultural History and Education: Critical Essays on Knowledge and Schooling, Nova York i Londres,...
  • T. STOIANOVICH, French historical method: the Annales paradigm, pròleg de F. Braudel, Ithaca-Londres, Cornell University Press, 1976.
  • W. R. KEYLOR, Academy and Community. The Foundation of the French Historical Profession, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1975.
  • W. RICHARDSON, «Historians and educationists: the history of education as a field of study in post-war England. Part I: 1945-1972», History...
  • W. RICHARDSON, «Historians and educationists: the history of education as a field of study in post-war England. Part II: 1972-1996», History...
  • W. RICHARDSON, «Historians and educationists: the history of education as a field of study in post-war England», History of Education, vol....
  • W. W. BRICKMAN, «Early development of research and writing of educational history in the United States», Paedagogica Historica, vol. XIX (1979),...