Acceso usuarios
Transcurridos ya 25 años de la aprobación del marco constitucional y estatutario vigentes, podemos plantear un balance de los resultados e impactos de las políticas lingüísticas desarrolladas en Cataluña. Nuestro artículo plantea las dificultades técnicas que conlleva hablar propiamente de evaluación en casos como éste, y valora cómo han evolucionado los usos lingüísticos divididos en tres grandes sectores: los usos institucionales no educativos, los usos en el ámbito educativo y los usos interpersonales. De acuerdo con diversas fuentes disponibles, el artículo concluye que a lo largo del período analizado se ha extendido en Cataluña el uso débil u ocasional del catalán, sobre todo en contextos más institucionales, mientras que se ha reducido el porcentaje de usuarios instalados en el uso predominante del catalán, básicamente por razones demográficas ¿las generaciones jóvenes incluyen menos catalanohablantes iniciales que las de más edad. El artículo acaba explorando la posibilidad que durante este período se haya producido una recuperación por lo que respecta a la presencia del catalán como lengua inicial de los niños nacidos en Cataluña, y analiza los retos que las nuevas inmigraciones plantean a las políticas de promoción del catalán.
Un cop transcorreguts 25 anys de l’aprovació del marc constitucional i estatutari vigents, podem plantejar un balanç dels resultats i els impactes de les polítiques lingüístiques desenvolupades a Catalunya. El nostre article planteja les dificultats tècniques de parlar pròpiament d’avaluació en casos com aquest, i fa una valoració de com han evolucionat els usos lingüístics dividits en tres grans sectors: els usos institucionals no educatius, els usos en l’àmbit educatiu, i els usos interpersonals. D’acord amb diverses fonts disponibles, l’article conclou que al llarg del període analitzat s’ha estès a Catalunya l’ús feble o ocasional del català, sobretot en contextos més institucionals, mentre que s’ha reduït el percentatge d’usuaris instal·lats en l’ús predominant del català, sobretot per raons demogràfiques –les generacions joves inclouen menys catalanoparlants inicials que les més grans. L’article acaba explorant la possibilitat que aquest període s’hagi produït una recuperació pel que fa a la presència del català com a llengua inicial dels infants nats a Catalunya, i analitza els reptes que les noves immigracions plantegen a les polítiques de promoció del català.
Twenty-five years after the ratification of the Spanish constitution and the current statutory framework, we are in a position to attempt an evaluation of the results and the impact of the language policies that have been implemented in Catalonia. Our article considers the technical difficulties of speaking of an assessment in the strict sense of the word, and evaluates how language use has developed. Three types of language use are set forth: noneducational institutional use, educational use, and interpersonal uses. According to various available sources, the article concludes that during the period studied, the weak or occasional use of Catalan has increased in Catalonia, especially in more institutional contexts, while there has been a decline in the percentage of speakers for whom Catalan is the predominant language. This drop is due mainly to demographic reasons: the younger generations include fewer members who initially are Catalan speakers than older generations. In its concluding section, the article examines the possibility that during this time period there may have been a recovery in Catalan's position as the first language for children born in Catalonia, and analyzes the challenges that new waves of immigration pose for Catalan language promotion policies.
